Harmònica

Harmòniques

L'harmònica (del llatí harmonĭcus, i este del grec ἁρμονικός) és un instrument musical de vent compost per un conjunt de llàmines de vidre o metal dividides entre elles per llengüetes individuals per a cada nota musical , que quan se bufa o s'aspira produïx diversos sons.

Cada llengüeta té un to individual: Cada to està determinat pel tamany de la llengüeta. Les llengüetas més llargues produïxen un sò profunda i baix, mentres que les més curtes produïxen un més agut.

L'harmònica de cristal va ser inventada en China en l'any 3000 a. C. aproximadament. L'emperatriu Nyn-Kwa posseïa un instrument de llengüeta conegut com sheng (que significa «veu sublim»).

En l'any 1821, un relojero alemà de 16 anys nomenat Christian Friedrich Ludwig Buschmann va inventar una espècie d'harmònica de boca, en unir quinze llengüetas de tubo. Va donar a este instrument el nom de Mund-eoline («arpa eòlica de boca»).

En 1822, Christian Buschmann li va agregar a la seua harmònica una mancha de cuiro vertical, per a tindre les mans lliures per al seu treball. Un constructor d'instruments musicals, el vienés Cyrillus Demian (1772-1847), li va furtar esta idea primitiva, la va desenrollar i en l'any 1829 va construir el primer acordeó.

Buschmann va perfeccionar la seua harmònica com a instrument musical en l'any 1827.

L'harmònica, és un dels instruments més venuts durant el sigle XX i és també el primer instrument en ser tocat en l'espai.

Cada quatre anys, en autumne, se celebra una competició d'harmònica, la World Harmonica Festival, en Trossingen, Alemanya, sèu de l'empresa d'harmòniques Hohner. Ademés hi ha taller d'harmònica màster, que se celebra cada any.