Diferència entre les revisions de "Islam chii"
(Pàgina nova, en el contingut: «L''''islam chií''' o '''islam chiïta''' (en àrap, شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'islam junt al sunisme. És el…») |
m (Valencian pàgina traslladada Islam chií a Islam chii: El corrector dona com a correcte "chiita" en dos "i" llatines sense accentuar. Per tant, lo correcte sera chii sense accentuar.) |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''islam | + | L''''islam chii''' o '''islam chiita''' (en [[àrap]], شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'[[islam]] junt al [[sunisme]]. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chii és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món. |
| − | La fe islàmica | + | La fe islàmica chiita és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiites, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiites tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'[[Alcorà]]. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiita comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiita original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiita es va formular en el [[sigle VII]] d.C. Els primers governs i societats chiites es varen establir per al [[sigle IX]] d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle [[sigle X]] d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiita en l'història de l'Islam." |
[[Categoria:Islam]] | [[Categoria:Islam]] | ||
Última revisió del 13:04 8 jun 2022
L'islam chii o islam chiita (en àrap, شيعة, šīʿa) constituïx una de les principals branques de l'islam junt al sunisme. És el nom tradicional pel que es coneix a l'escola de jurisprudència islàmica Ya'farita. L'islam chii és professat per al voltant d'entre el 15% i el 25% dels 1.900 millons de musulmans existents en el món.
La fe islàmica chiita és vasta i inclou molts grups diferents. Les creències teològiques i pràctiques religioses chiites, com les seues oracions, diferixen llaugerament de les dels sunis. Si ben tots els musulmans oren cinc voltes al dia, els chiites tenen l'opció de combinar el Dhuhr en el Asr i el Magrib en el Isha', en tant hi ha tres distintes hores mencionades en l'Alcorà. Els sunis tendixen a combinar-les només baixe certes circumstàncies. L'islam chiita comprén un sistema completament independent d'interpretació religiosa i autoritat política en el món musulmà. L'identitat chiita original es referia als seguidors de l'Iman Alí i la teologia chiita es va formular en el sigle VII d.C. Els primers governs i societats chiites es varen establir per al sigle IX d.C. Louis Massignon s'ha referit al sigle sigle X d.C (IV despuix de l'hègira) com "el sigle ismaelí chiita en l'història de l'Islam."