Diferència entre les revisions de "Home del sac"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Home del sac.jpg|thumb|250px|Representació de l'home del sac. Cicle "Espanta la por" de la Biblioteca del [[Museu Valencià d'Etnologia]]]] | [[File:Home del sac.jpg|thumb|250px|Representació de l'home del sac. Cicle "Espanta la por" de la Biblioteca del [[Museu Valencià d'Etnologia]]]] | ||
| − | '''L'home del sac''' és un personage de la cultura popular que segons la llegenda seqüestra als chiquets ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers en un sac buscant chiquets perduts. | + | '''L'home del sac''' és un personage de la cultura popular que segons la llegenda seqüestra als chiquets ficant-los en un sac. Se sol representar com un home brut que vaga pels carrers aplegant caminant als pobles, en un enorme sac penjat al coll buscant chiquets perduts o roïns. |
Entre atres figures per a espantar als chiquets, la figura d'un home en un sac que s'endu als chiquets està present en algunes cultures del món, com en [[Bulgària]], [[Portugal]], [[Haití]] i al nort de l'[[Índia]], entre atres. Generalment es diu als chiquets "que vindrà l'home del sac" per evitar que s'allunten molt dels pares. | Entre atres figures per a espantar als chiquets, la figura d'un home en un sac que s'endu als chiquets està present en algunes cultures del món, com en [[Bulgària]], [[Portugal]], [[Haití]] i al nort de l'[[Índia]], entre atres. Generalment es diu als chiquets "que vindrà l'home del sac" per evitar que s'allunten molt dels pares. | ||
== Fets històrics == | == Fets històrics == | ||
| − | La llegenda d'un "home pervers en un sac" té un orige molt antic | + | La llegenda d'un "home pervers en un sac" té un orige molt antic històricament, pero s'ha confirmat en fets reals, com per eixemple en cert crim real comés en [[Gádor]], un poble d'[[Almeria]], en l'any [[1910]]. |
| − | Francisco Ortega "el Moruno", estava greument malalt de tuberculosis i va anar a una curandera, Agustina Rodríguez, qui en vore el cas l'envià a Francisco Leona, barber i curander que tenia antecedents criminals. Este li demanà 3000 reals a canvi de la cura i li revelà el remei, que consistia en beure [[sanc]] d'un chiquet acabada d'eixir del seu cos. Li va prometre que d'esta manera es posaria bo de seguida. | + | Francisco Ortega "el Moruno", estava greument malalt de [[tuberculosis]] i va anar a una curandera, Agustina Rodríguez, qui en vore el cas l'envià a Francisco Leona, barber i curander que tenia antecedents criminals. Este li demanà 3000 reals a canvi de la cura i li revelà el remei, que consistia en beure [[sanc]] d'un chiquet acabada d'eixir del seu cos. Li va prometre que d'esta manera es posaria bo de seguida. |
Leona s'oferí ell mateix a buscar el chiquet pero despuix d'oferir diners a canvi dels seus fills de manera infructuosa, va eixir en el fill d'Agustina, Julio Hernández el simple, a trobar algun chiquet perdut. | Leona s'oferí ell mateix a buscar el chiquet pero despuix d'oferir diners a canvi dels seus fills de manera infructuosa, va eixir en el fill d'Agustina, Julio Hernández el simple, a trobar algun chiquet perdut. | ||
| − | El 28 de juny de 1910 varen seqüestrar a Bernardo González Parra, de set anys, que s'havia despistat mentres jugava en els seus amics. Leona i Julio l'adormiren en cloroform, el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, aïllada del poble, que Agustina havia posat a disposició del malalt. | + | El [[28 de juny]] de 1910 varen seqüestrar a Bernardo González Parra, de set anys, que s'havia despistat mentres jugava en els seus amics. Leona i Julio l'adormiren en [[cloroform]], el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, aïllada del poble, que Agustina havia posat a disposició del malalt. |
| − | En la casa, varen traure al chiquet del sac i li varen fer un tall en l'aixella per traure-li la sanc. Julio va matar al chiquet colpejant-lo en el cap en una pedra i varen amagar el cos del chiquet en un forat fet en terra. | + | En la casa, varen traure al chiquet del sac i li varen fer un tall en l'[[aixella]] per traure-li la sanc. Julio va matar al chiquet colpejant-lo en el cap en una pedra i varen amagar el cos del chiquet en un forat fet en terra. |
| − | La Guàrdia Civil va detindre a totes les persones implicades en l'assessinat de Bernardo. Leona va ser condenat al garrot vil, pero va morir en la presó. Ortega i Agustina també varen ser condenats a la pena màxima i eixecutats. José va ser condenat a 17 anys de presó i la seua | + | La Guàrdia Civil va detindre a totes les persones implicades en l'assessinat de Bernardo. Leona va ser condenat al garrot vil, pero va morir en la presó. Ortega i Agustina també varen ser condenats a la pena màxima i eixecutats. José va ser condenat a 17 anys de presó i la seua dòna Elena, va ser absolta. Julio el simple, també condenat a garrot vil, va ser indultat. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
* [[Mitologia valenciana]] | * [[Mitologia valenciana]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006. | ||
| + | * Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7 | ||
| + | * Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calero Picó. ''Cuentos y Leyendas de los montes valencianos'' | ||
| + | * Labrado, Víctor. ''Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral'' | ||
| + | * Zabala, Fernanda. ''Leyendas y tradiciones valencianas'' | ||
| + | |||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia valenciana]] | [[Categoria:Mitologia valenciana]] | ||
Última revisió del 12:58 18 ago 2024
L'home del sac és un personage de la cultura popular que segons la llegenda seqüestra als chiquets ficant-los en un sac. Se sol representar com un home brut que vaga pels carrers aplegant caminant als pobles, en un enorme sac penjat al coll buscant chiquets perduts o roïns.
Entre atres figures per a espantar als chiquets, la figura d'un home en un sac que s'endu als chiquets està present en algunes cultures del món, com en Bulgària, Portugal, Haití i al nort de l'Índia, entre atres. Generalment es diu als chiquets "que vindrà l'home del sac" per evitar que s'allunten molt dels pares.
Fets històrics[editar | editar còdic]
La llegenda d'un "home pervers en un sac" té un orige molt antic històricament, pero s'ha confirmat en fets reals, com per eixemple en cert crim real comés en Gádor, un poble d'Almeria, en l'any 1910.
Francisco Ortega "el Moruno", estava greument malalt de tuberculosis i va anar a una curandera, Agustina Rodríguez, qui en vore el cas l'envià a Francisco Leona, barber i curander que tenia antecedents criminals. Este li demanà 3000 reals a canvi de la cura i li revelà el remei, que consistia en beure sanc d'un chiquet acabada d'eixir del seu cos. Li va prometre que d'esta manera es posaria bo de seguida.
Leona s'oferí ell mateix a buscar el chiquet pero despuix d'oferir diners a canvi dels seus fills de manera infructuosa, va eixir en el fill d'Agustina, Julio Hernández el simple, a trobar algun chiquet perdut.
El 28 de juny de 1910 varen seqüestrar a Bernardo González Parra, de set anys, que s'havia despistat mentres jugava en els seus amics. Leona i Julio l'adormiren en cloroform, el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, aïllada del poble, que Agustina havia posat a disposició del malalt.
En la casa, varen traure al chiquet del sac i li varen fer un tall en l'aixella per traure-li la sanc. Julio va matar al chiquet colpejant-lo en el cap en una pedra i varen amagar el cos del chiquet en un forat fet en terra.
La Guàrdia Civil va detindre a totes les persones implicades en l'assessinat de Bernardo. Leona va ser condenat al garrot vil, pero va morir en la presó. Ortega i Agustina també varen ser condenats a la pena màxima i eixecutats. José va ser condenat a 17 anys de presó i la seua dòna Elena, va ser absolta. Julio el simple, també condenat a garrot vil, va ser indultat.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas