Diferència entre les revisions de "Alguerés"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' de a' a ' d'a') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] | [[File:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] | ||
| − | L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L' Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. | + | L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L'Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. |
Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Fonètica i fonologia == | == Fonètica i fonologia == | ||
| − | *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | + | * Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". |
| − | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". | + | * Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". |
| − | *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | + | * Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. |
| − | *La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". | + | * La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". |
| − | *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | + | * Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". |
| − | *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | + | * Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". |
| − | *Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". | + | * Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". |
| − | *Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". | + | * Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". |
[[Categoria:Llengües]] | [[Categoria:Llengües]] | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | [[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | ||
Última revisió del 16:30 26 abr 2024
L'alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L'Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i despuix per l'italià. En la década de 1990 vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i castellà. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català.
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.
Fonètica i fonologia[editar | editar còdic]
- Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
- Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
- Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
- La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
- Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
- Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
- Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".