Diferència entre les revisions de "Tammuz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna '''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tamm…»)
 
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]]
+
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Tammuz i la seua esposa Inanna]]
  
'''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrab]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un déu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deesses [[Belili]] i [[Bilulu]].
+
'''Tammuz''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un dèu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]].
  
Es va casar en [[Inanna]], la deessa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[planeta Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement.  
+
Es va casar en [[Inanna]], la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.  
  
Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els ceremonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els jueus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte).<ref>{{ref-web |cognom=Littleton |nom=C. Scott (ed.) |url=https://books.google.cat/books?id=n2FpRCam224C&pg=PA450&lpg=PA450&dq=Dumuzi+i+Enkimdu&source=bl&ots=GCwF3ZsK7Z&sig=B7gn9svv5TY0h1LI67GB_wL3wQc&hl=ca&ei=oO4NTdAUgrHyA4m0pYYH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwATgK#v=onepage&q=Dumuzi%20i%20Enkimdu&f=false |consulta=19 de setembre de 2021 |títol=Dumuzi |obra=Gods, goddesses, and mythology: vol. 4 |editor=Marshall Cavendish |data=2005 |lloc=Nova York}}</ref>
+
Va protagonisar una baixada a l'[[infern]], un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els cerimonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una [[semana]] durant el solstici d'[[estiu]]. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'[[Ezequiel]] al respecte).  
 
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
 
* Jordan Michael, ''Enciclopèdia dels deus''
 +
* Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 +
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
 
[[Categoria:Mitologia sumèria]]

Última revisió del 13:33 12 gin 2024

Representació de Tammuz i la seua esposa Inanna

Tammuz, Amausshumgal, Tummuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un dèu de la mitologia sumèria germà de les deeses Belili i Bilulu.

Es va casar en Inanna, la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.

Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els cerimonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
  • Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005