Diferència entre les revisions de "Enlil"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Enlil i Ninlil '''Enlil''' (𒀭𒂗𒆤) fon un déu de la mitologia sumèria. Se sup…») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:EnlilandNinlil.jpg|thumb|250px|Representació de Enlil i Ninlil]] | [[File:EnlilandNinlil.jpg|thumb|250px|Representació de Enlil i Ninlil]] | ||
| − | '''Enlil''' ([[Dingir|𒀭]]𒂗𒆤) fon un [[déu]] de la mitologia sumèria. Se supon que el seu nom vol dir "rei del vent". | + | '''Enlil''' ([[Dingir|𒀭]]𒂗𒆤) fon un [[déu]] de la [[mitologia sumèria]], [[Mitologia assíria|assíria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] entre atres. Se supon que el seu nom vol dir "rei del vent". |
Per molts, és considerat el déu suprem, ya que en el seu nom s'escollien els reis. En les divinitats del Cel i de la Terra ([[An]] i [[Ki (divinitat)|Ki]]) forma la tríada còsmica. Al menys des de l'any 2500 a. C, el seu temple en Nippur fon el centre espiritual de Sumèria; | Per molts, és considerat el déu suprem, ya que en el seu nom s'escollien els reis. En les divinitats del Cel i de la Terra ([[An]] i [[Ki (divinitat)|Ki]]) forma la tríada còsmica. Al menys des de l'any 2500 a. C, el seu temple en Nippur fon el centre espiritual de Sumèria; | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Enlil va agarrar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seua benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitut. | Enlil va agarrar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seua benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitut. | ||
| − | Estava casat en la | + | Estava casat en la deesa [[Ninlil]] i era considerat germà de [[Ki]] (encara que a voltes, apareix com a espòs d'esta). Fon desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil. |
== Referències == | == Referències == | ||
* John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org] | * John Halloran; ''Sumerian Lexicon: Version 3.0'' a [http://sumerian.org/sumerlex.htm sumerian.org] | ||
* Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com] | * Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a [http://earth-history.com/Sumer/Clay-tablets.htm earth-history.com] | ||
| − | * Jordan Michael, '' | + | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 |
| + | * Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8 | ||
| + | * Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia | ||
| − | [[Categoria:Mitologia]] | + | == Bibliografia == |
| − | [[Categoria:Mitologia sumèria]] | + | * Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia |
| + | * D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351 | ||
| + | * González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid | ||
| + | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | ||
| + | |||
| + | == Enllaços erxterns == | ||
| + | {{Commonscat|Enlil}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria: Mitologia]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia acadia]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia assíria]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia sumèria]] | ||
| + | [[Categoria: Mitologia babilònica]] | ||
Última revisió del 18:09 26 març 2023
Enlil (𒀭𒂗𒆤) fon un déu de la mitologia sumèria, assíria i acadia entre atres. Se supon que el seu nom vol dir "rei del vent".
Per molts, és considerat el déu suprem, ya que en el seu nom s'escollien els reis. En les divinitats del Cel i de la Terra (An i Ki) forma la tríada còsmica. Al menys des de l'any 2500 a. C, el seu temple en Nippur fon el centre espiritual de Sumèria;
Enlil va agarrar la major part dels poders d'An i és considerat rei del cel i la terra i senyor de totes les terres. Provocava l'alba, el naixement de totes les plantes i la llibertat, i sense la seua benedicció cap ciutat podria tirar endavant. Li pertanyien totes les manifestacions del moviment o de la infinitut.
Estava casat en la deesa Ninlil i era considerat germà de Ki (encara que a voltes, apareix com a espòs d'esta). Fon desterrat al món dels morts (Kur) per la violació de Ninlil.
Referències[editar | editar còdic]
- John Halloran; Sumerian Lexicon: Version 3.0 a sumerian.org
- Neo-Sumerian inscriptions clay, Babylonia, 1900–1700 BC, a earth-history.com
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
- Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
- González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
Enllaços erxterns[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Enlil.