Diferència entre les revisions de "Weneg"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Abydos KL 02-04 n12.jpg|thumb|250px|Inscripció de Weneg]]
 
[[File:Abydos KL 02-04 n12.jpg|thumb|250px|Inscripció de Weneg]]
  
[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la dinastia II. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.
+
[[Weneg]] fon un [[faraó]] de l'[[antic Egipte]], de la [[dinastia II]]. No està clar si va governar sobre tot [[Egipte]] com a successor de [[Ninetjer]] o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El [[papir de Torí]] diu que va morir als 54 anys.
  
 
S'ha propost (Helck) que [[Za]] o Sa fora el seu nom d'Horus, i si aixina fora Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas, Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, pero no massa llunt.  
 
S'ha propost (Helck) que [[Za]] o Sa fora el seu nom d'Horus, i si aixina fora Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas, Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, pero no massa llunt.  
Llínea 7: Llínea 7:
 
El seu nom apareix en una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 en una tomba de Saqqara (una atra no té orige conegut). El seu nom apareix en alguns documents com a Wadjnes ('Llengua fresca') en lloc del correcte Wng (Weneg).  
 
El seu nom apareix en una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 en una tomba de Saqqara (una atra no té orige conegut). El seu nom apareix en alguns documents com a Wadjnes ('Llengua fresca') en lloc del correcte Wng (Weneg).  
  
El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. Manethó li atribuix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.
+
El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. [[Manethó]] li atribuix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.
  
 
La seua tomba no s'ha trobat, pero se supon que poguera estar en Saqqara. En la [[mastaba]] S3014, s'ha trobat el seu nom, pero no s'ha establit que fota la seua tomba, ya que el nom del propietari en les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.
 
La seua tomba no s'ha trobat, pero se supon que poguera estar en Saqqara. En la [[mastaba]] S3014, s'ha trobat el seu nom, pero no s'ha establit que fota la seua tomba, ya que el nom del propietari en les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.

Última revisió del 12:09 7 feb 2022

Inscripció de Weneg

Weneg fon un faraó de l'antic Egipte, de la dinastia II. No està clar si va governar sobre tot Egipte com a successor de Ninetjer o no, si va rebre el Baix Egipte per herència o per acort, o se'n va apoderar per força. El papir de Torí diu que va morir als 54 anys.

S'ha propost (Helck) que Za o Sa fora el seu nom d'Horus, i si aixina fora Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas, Za seria un faraó que va seguir a Ninetjer o a Weneg, pero no massa llunt.

El seu nom apareix en una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la piràmide de Djoser i unes 3 en una tomba de Saqqara (una atra no té orige conegut). El seu nom apareix en alguns documents com a Wadjnes ('Llengua fresca') en lloc del correcte Wng (Weneg).

El seu regnat degué ser curt, provablement un parell d'anys. W. Barta li'n dona uns cinc. Manethó li atribuix, això no obstant, 17 anys. Per la seua posició en la pedra del Caire, no podria excedir de 10 o 12 anys.

La seua tomba no s'ha trobat, pero se supon que poguera estar en Saqqara. En la mastaba S3014, s'ha trobat el seu nom, pero no s'ha establit que fota la seua tomba, ya que el nom del propietari en les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.

El seu successor (sense contar l'ubicació incerta de Za, si correspon a este periodo) fon Sened.

Vore també[editar | editar còdic]