Diferència entre les revisions de "Hotepsekhemui"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Hotepsekhemui''' (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer faraó de la dinastia II de l'antic Egipte…»)
 
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Hotepsekhemui''' (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer [[faraó]] de la dinastia II de l'[[antic Egipte]]; el seu nom pot ser referit a la pau entre els déus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar cap als anys 2725 al 2700 a.C.
+
[[File:Cylinder Inscribed with a King's Name - Egypt, Dynasty 2, reign of Hetepsekhemwy, c. 2800-2780 BC, bone - Egypt- Brooklyn Museum - Brooklyn, NY - DSC08700.JPG|thumb|250px|Inscripció d'Hotepsekhemui]]
  
No se sap com va arribar al poder, pero provablement fon per enllaç en una princesa de l'anterior dinastia I. Alguns pensen que fon fill del faraó [[Qa'a]]. Sagells d'este faraó s'han trobat en la tomba de Qa'a en Abidos i en la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat en la pedra en una estàtua d'un sacerdot nomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu culte, que encara vivia baix els seus successors. Al menys tres inscripcions més se n'han trobat: un cilindre en Helwan; una pedra en la piràmide de Menkaure; i una [[gerra]] d'alabastre en una tomba en Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que varen governar sobre tot o part d'[[Egipte]].
+
'''Hotepsekhemui''' (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer [[faraó]] de la [[dinastia II]] de l'[[antic Egipte]]; el seu nom pot ser referit a la pau entre els déus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar cap als anys 2725 al 2700 a.C.
  
Del seu regnat, se sap d'un terratrèmol a la regió de Bubastis al delta.
+
No se sap com va arribar al poder, pero provablement fon per enllaç en una princesa de l'anterior dinastia I. Alguns pensen que fon fill del faraó [[Qa'a]]. Sagells d'este faraó s'han trobat en la tomba de Qa'a en Abidos i en la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat en la pedra en una estàtua d'un sacerdot nomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu cult, que encara vivia baix els seus successors. Al menys tres inscripcions més se n'han trobat: un cilindre en Helwan; una pedra en la piràmide de [[Menkaure]]; i una [[gerra]] d'alabastre en una tomba en Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que varen governar sobre tot o part d'[[Egipte]].
  
Es pensa que no es va enterrar en Abidos sinó en Saqqara, i en este cas el tipo de tomba fon diferent als seus antecessors, en un vast complex de galeries mai vistes abans. La seua possible tomba fon localisada en l'any [[1902]] per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba nombrosos sagells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment, pero sí la cambra funerària i l'habitació del costat; hi havia altres 20 habitacions preparades provablement per als seus sirvents.
+
Del seu regnat, se sap d'un [[terratrémol]] en la regió de Bubastis en el delta.
  
En les llistes egípcies, se'l nomena com a Bezau (Abidos), Neter Bau (Saqqara) o Bautnetjer ([[papir de Torí]]). El seu successor fou [[Raneb]] (Nebre), que podria ser el seu germà, i alguns pensen que va donar un cop d'estat i va prendre el poder.
+
Es pensa que no es va enterrar en Abidos sinó en Saqqara, i en este cas el tipo de tomba fon diferent als seus antecessors, en un vast complex de galeries mai vistes abans. La seua possible tomba fon localisada en l'any [[1902]] per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba numerosos sagells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment, pero sí la cambra funerària i l'habitació del costat; hi havia atres 20 habitacions preparades provablement per als seus sirvents.
 +
 
 +
En les llistes egípcies, se'l nomena com a Bezau ([[Llista d'Abidos|Abidos]]), Neter Bau ([[Llista de Saqqara|Saqqara]]) o Bautnetjer ([[papir de Torí]]). El seu successor fon [[Raneb]] (Nebre), que podria ser el seu germà, i alguns pensen que va donar un cop d'estat i va prendre el poder.
  
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]

Última revisió del 16:23 21 jul 2024

Inscripció d'Hotepsekhemui

Hotepsekhemui (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = 'El que satisfà els poders') fon el primer faraó de la dinastia II de l'antic Egipte; el seu nom pot ser referit a la pau entre els déus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar cap als anys 2725 al 2700 a.C.

No se sap com va arribar al poder, pero provablement fon per enllaç en una princesa de l'anterior dinastia I. Alguns pensen que fon fill del faraó Qa'a. Sagells d'este faraó s'han trobat en la tomba de Qa'a en Abidos i en la piràmide de Djoser. El seu nom apareix també gravat en la pedra en una estàtua d'un sacerdot nomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu cult, que encara vivia baix els seus successors. Al menys tres inscripcions més se n'han trobat: un cilindre en Helwan; una pedra en la piràmide de Menkaure; i una gerra d'alabastre en una tomba en Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que varen governar sobre tot o part d'Egipte.

Del seu regnat, se sap d'un terratrémol en la regió de Bubastis en el delta.

Es pensa que no es va enterrar en Abidos sinó en Saqqara, i en este cas el tipo de tomba fon diferent als seus antecessors, en un vast complex de galeries mai vistes abans. La seua possible tomba fon localisada en l'any 1902 per l'arqueòleg italià Barsanti; hi ha a la tomba numerosos sagells del faraó; la tomba sembla que no es va acabar totalment, pero sí la cambra funerària i l'habitació del costat; hi havia atres 20 habitacions preparades provablement per als seus sirvents.

En les llistes egípcies, se'l nomena com a Bezau (Abidos), Neter Bau (Saqqara) o Bautnetjer (papir de Torí). El seu successor fon Raneb (Nebre), que podria ser el seu germà, i alguns pensen que va donar un cop d'estat i va prendre el poder.