Diferència entre les revisions de "Funció trigonomètrica"
(Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús ') |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
<math>\sen \alpha = \frac {{ \color{ForestGreen}\textrm{opost}}} {{ \color{Red}\textrm{hipotenusa}}} = \frac {a} {h}</math> | <math>\sen \alpha = \frac {{ \color{ForestGreen}\textrm{opost}}} {{ \color{Red}\textrm{hipotenusa}}} = \frac {a} {h}</math> | ||
||left}} | ||left}} | ||
| − | El valor d'esta relació no depén del tamany del triàngul rectàngul que elegim, sempre que tinga el mateix àngul <math> \alpha </math> , en cuyo caso es tracta de triànguls semblants. | + | El valor d'esta relació no depén del tamany del triàngul rectàngul que elegim, sempre que tinga el mateix àngul <math> \alpha </math> , en cuyo caso es tracta de triànguls semblants. |
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| + | * Abramowitz, Milton and Irene A. Stegun, p. 74 | ||
| + | * International Journal of Mathemaics and Computation Vol 28 (2) 2017 | ||
| − | + | == Bibliografia == | |
* Spiegel, M. & Abellanas, L.: "''Fórmulas y tablas de matemática aplicada''", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7. | * Spiegel, M. & Abellanas, L.: "''Fórmulas y tablas de matemática aplicada''", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7. | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
* http://matematicas.redyc.com/wiki/doku.php?id=editores:jorgitoteleco:exponencial_complexa | * http://matematicas.redyc.com/wiki/doku.php?id=editores:jorgitoteleco:exponencial_complexa | ||
* [http://web.archive.org/web/http://www.touchmathematics.org/topics/trigonometry Ferramenta didàctica per a explicar les funcions trigonomètriques] | * [http://web.archive.org/web/http://www.touchmathematics.org/topics/trigonometry Ferramenta didàctica per a explicar les funcions trigonomètriques] | ||
| Llínea 42: | Llínea 44: | ||
[[Categoria:Funcions trigonomètriques| ]] | [[Categoria:Funcions trigonomètriques| ]] | ||
[[Categoria:Triànguls]] | [[Categoria:Triànguls]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 11:48 31 ago 2024
En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són les funcions establides en la finalitat d'estendre la definició de les raons trigonomètriques a tots els números reals i complexos.
Les funcions trigonomètriques són de gran importància en física, astronomia, cartografia, nàutica, telecomunicacions, la representació de fenomens periòdics, i moltes atres aplicacions.
Conceptes bàsics[editar | editar còdic]
Les funcions trigonomètriques es definixen comunment com el cocient entre dos costats d'un triàngul rectàngul associat als seus ànguls. Les funcions trigonomètriques són funcions els valors de les quals són extensions del concepte de raó trigonomètrica en un triàngul rectàngul traçat en una circumferència unitària (de ràdio unitat). Definicions més modernes les descriuen com a séries infinites o com la solució de certes equacions diferencials, permetent la seua extensió a valors positius i negatius, e inclús a número complex.
Existixen sis funcions trigonomètriques bàsiques. Les últimes quatre, es definixen en relació de les dos primeres funcions, encara que es poden definir geomètricament o per mig de les seues relacions. Algunes funcions varen ser comunes antigament, i apareixen en les primeres taules, pero no s'utilisen actualment ; per eixemple el versen (1 − cos θ) i la exsecant (sec θ − 1).
Definicions respecte d'un triàngul rectàngul[editar | editar còdic]
Per a definir les raons trigonomètriques de l'àngul: <math> \alpha </math>, del vèrtiç A, es partix d'un triàngul rectàngul arbitrari que conté a este àngul. El nom dels costats d'este triàngul rectàngul que s'usarà en els successiu serà:
- La hipotenusa (h) és el costat opost a l'àngul recte, o costat de major llongitut del triàngul rectàngul.
- El catet opost (a) és el costat opost a l'àngul <math> \alpha </math>.
- El catet adjacent (b) és el costat adjacent a l'àngul <math> \alpha </math>.
Tots els triànguls considerats es troben en el Pla Euclidiano, per lo que la suma dels seus ànguls interns és igual a π radienés (o 180°). En conseqüència, en qualsevol triàngul rectàngul els ànguls no rectos es troben entre 0 i π/2 radians. Les definicions que es donen a continuació definixen estrictament les funcions trigonomètriques per a ànguls dins d'eixe ranc:
1) El sen d'un àngul és la relació entre la llongitut del catet opost i la llongitut de l'hipotenusa:
(left)
El valor d'esta relació no depén del tamany del triàngul rectàngul que elegim, sempre que tinga el mateix àngul <math> \alpha </math> , en cuyo caso es tracta de triànguls semblants.
Referències[editar | editar còdic]
- Abramowitz, Milton and Irene A. Stegun, p. 74
- International Journal of Mathemaics and Computation Vol 28 (2) 2017
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Spiegel, M. & Abellanas, L.: "Fórmulas y tablas de matemática aplicada", Ed. McGraw-Hill, 1988. ISBN 84-7615-197-7.