Diferència entre les revisions de "Jurats de Valéncia"
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Jurats de Valéncia, nomenats Regidors en Castella''' foren un carrec foral del Regne de Valéncia. Teníen jurisdicció sobre les sentencies d...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Jurats de [[Valéncia]], | El '''Jurats de [[Valéncia]], equivalents als Regidors en [[Castella]] ''' foren un càrrec foral del [[Regne de Valéncia]], si be se diferenciaven dels [[Regidors de Castella]] en número i en atribucions. | ||
El cos dels Jurats estava compost per sis individus. | |||
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el ''"trabea purpúrea"'' del [[Consolat romà]]. | |||
La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de [[cereal]]s o ganado, castigar als infractors i inclús armar [[Galera|galeres]] contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els [[Furs]]. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes. | |||
Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir. | Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir. | ||
| Llínea 5: | Llínea 11: | ||
Revien apelacions de lo jujat pel [[Mustaçaf]] i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions. | Revien apelacions de lo jujat pel [[Mustaçaf]] i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions. | ||
Per a apelar les seues decisions s'anava al [[Consell Real]] en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. | Per a apelar les seues decisions s'anava al [[Consell Real]] en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. També tenien jurisdicció en les terres de marjal, places, carrers, eixides i en les riberes del [[Turia]]. | ||
==Bibliografia== | Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el [[Jurat en Cap]], aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans. | ||
*Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L' | |||
== Bibliografia == | |||
* Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid. | |||
* Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. [[L'Oronella]]. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4 | |||
[[Categoria: | [[Categoria:Institucions i drets forals]] | ||
Última revisió del 17:28 2 set 2025
El Jurats de Valéncia, equivalents als Regidors en Castella foren un càrrec foral del Regne de Valéncia, si be se diferenciaven dels Regidors de Castella en número i en atribucions.
El cos dels Jurats estava compost per sis individus.
Tenien per distintiu una Toga o gramalla que recordava el "trabea purpúrea" del Consolat romà.
La seua prioritat era l'abastiment del Regne podent prohibir l'exportació de cereals o ganado, castigar als infractors i inclús armar galeres contra contrabandistes i castigar-los d'acort en lo que dictaven els Furs. També confirmaven o modificaven ordenances gremials, gestió d'aigües urbanes, higiene i fixat de preus de benes.
Teníen jurisdicció sobre les sentencies dels amprius, "private quad alios", es dir sobre les pastures, i el pasturar de les herbes i danys que es fa pels veïns de Valéncia en els seus ganados i juntament dels proveïdors de la cuitat, i el pasturar de les herbes pel regne, sense que se'ls puga impedir.
Revien apelacions de lo jujat pel Mustaçaf i pels administradors de les sises i imposts de Valéncia. Podien fer estatuts i ordinacions.
Per a apelar les seues decisions s'anava al Consell Real en un recurs. Les sentencies d'amprius era una funció especifica dels Jurats de Valéncia per a tot lo Regne, en algu matiç en Oriola. També tenien jurisdicció en les terres de marjal, places, carrers, eixides i en les riberes del Turia.
Els Jurats eren sis, dos de l'estament nobiliari, i quatre del popular (o real). El que sàlia a sorts de cada estament, era el Jurat en Cap, aixina estava el Jurat en Cap dels cavallers i el dels ciutadans.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Boix, Vicent. Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia. Imprenta Mariano Cabrerizo. 1855. Madrid.
- Boix, Vicent. L'encobert de Valéncia. L'Oronella. 2008. ISNN:978-84-96472-20-4