Diferència entre les revisions de "Zirconita"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''zirconita''' és una pedra artifical d'òxit de [[zirconi]], molt utilisada en joyeria i bisuteria per la seua similitut visual en el [[diamant]], pero en un valor econòmic molt més inferior. | La '''zirconita''' és una pedra artifical d'òxit de [[zirconi]], molt utilisada en joyeria i bisuteria per la seua similitut visual en el [[diamant]], pero en un valor econòmic molt més inferior. | ||
| + | És una pedra artificial utilisada com a imitació del diamant, i encara que és un error comú mai se li pot denominar com a pedra sintètica al no existir com a pedra natural i per tant no és la síntesis de res, sino una pedra artificial creada. El material és dur, sense falles òptiques, i generalment incolor, pero pot fer-se en una varietat de colors diferents. No deu ser confòs en el zircón, que és un silicat de zirconio (ZrSiO4). | ||
| + | |||
| + | Pel seu baix cost, durabilitat i semblança visual, molt propenca al diamant, la zirconia cúbica s'ha mantingut com el més important competidor gemològic i econòmic del diamant, des de l'any [[1976]]. La seua principal competència com gema sintètica és un material més recentment cultivat, la moissanita sintètica. | ||
| + | |||
| + | == Aspectes tècnics == | ||
| + | Com el seu nom implica, la zirconita és cristalográficament isomètrica i, com el diamant també és isomètric, és un atribut important d'un material en capacitat potencial de simular al diamant. Durant el procés de fabricació, l'òxit de zirconi podria formar cristals monoclínics, forma més estable baix condicions atmosfèriques normals. Es requerix un estabilisador per a la formació del cristal cúbic; típicament pot ser òxit d'itri o [[calci]], el tipo i cantitat d'estabilisador usat depén dels múltiples procediments dels fabricants individuals. En conseqüència, les propietats físiques i òptiques de la zirconita cúbica varien, en els seus valors en distints rancs. | ||
| + | |||
| + | És una substància densa, en una gravetat específica entre 5,6 i 6,0 - a lo manco 1,6 voltes més dens que el diamant. La zrconia cúbica és relativament dura, en un valor de 8 en l'escala de Mohs. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Real Academia Española (2005). «Circonita». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana | ||
| + | * «Mohs' Hardness of Abrasives» | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Nassau, Kurt (1980). ''Gems Made by Man''. ISBN 0-8019-6773-2 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Zirconium dioxide}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
[[Categoria:Gemes]] | [[Categoria:Gemes]] | ||
[[Categoria:Joyeria]] | [[Categoria:Joyeria]] | ||
Última revisió del 07:15 13 jun 2024
_1.jpg)
La zirconita és una pedra artifical d'òxit de zirconi, molt utilisada en joyeria i bisuteria per la seua similitut visual en el diamant, pero en un valor econòmic molt més inferior.
És una pedra artificial utilisada com a imitació del diamant, i encara que és un error comú mai se li pot denominar com a pedra sintètica al no existir com a pedra natural i per tant no és la síntesis de res, sino una pedra artificial creada. El material és dur, sense falles òptiques, i generalment incolor, pero pot fer-se en una varietat de colors diferents. No deu ser confòs en el zircón, que és un silicat de zirconio (ZrSiO4).
Pel seu baix cost, durabilitat i semblança visual, molt propenca al diamant, la zirconia cúbica s'ha mantingut com el més important competidor gemològic i econòmic del diamant, des de l'any 1976. La seua principal competència com gema sintètica és un material més recentment cultivat, la moissanita sintètica.
Aspectes tècnics[editar | editar còdic]
Com el seu nom implica, la zirconita és cristalográficament isomètrica i, com el diamant també és isomètric, és un atribut important d'un material en capacitat potencial de simular al diamant. Durant el procés de fabricació, l'òxit de zirconi podria formar cristals monoclínics, forma més estable baix condicions atmosfèriques normals. Es requerix un estabilisador per a la formació del cristal cúbic; típicament pot ser òxit d'itri o calci, el tipo i cantitat d'estabilisador usat depén dels múltiples procediments dels fabricants individuals. En conseqüència, les propietats físiques i òptiques de la zirconita cúbica varien, en els seus valors en distints rancs.
És una substància densa, en una gravetat específica entre 5,6 i 6,0 - a lo manco 1,6 voltes més dens que el diamant. La zrconia cúbica és relativament dura, en un valor de 8 en l'escala de Mohs.
Referències[editar | editar còdic]
- Real Academia Española (2005). «Circonita». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana
- «Mohs' Hardness of Abrasives»
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Nassau, Kurt (1980). Gems Made by Man. ISBN 0-8019-6773-2
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zirconita.