Diferència entre les revisions de "Palau de la Granja"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de La…») |
|||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 04 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja]] | ||
| + | |||
| + | [[File:La Granja - Palacio Real de La Granja de San Ildefonso 01 2017-10-24.jpg|thumb|250px|Palau de la Granja des dels jardins]] | ||
| + | |||
| + | [[File:Palacio La Granja2 22-7-03.JPG|thumb|250px|Pati de la Ferradura]] | ||
| + | |||
| + | [[File:Salón del Palacio Real de la Granja de San Ildefonso.jpg|thumb|250px|Saló interior del Palau]] | ||
| + | |||
| + | [[File:San Ildefonso - Palacio Real de la Granja 1.jpg|thumb|250px|Llantia en l'interior del Palau]] | ||
| + | |||
El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic. | El '''Palau Real de la Granja de Sant Ildefons''' és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de [[La Granja|Real Lloc de Sant Ildefons]]. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic. | ||
| − | El Real Lloc de la Granja o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]]. | + | El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de [[Segòvia]], i a uns 80 quilómetros de [[Madrit]]. |
| − | El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures». | + | El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del [[monasteri del Parral]] de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures». |
| − | El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que | + | El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major. |
El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit). | El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit). | ||
| − | En | + | En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei [[Carlos I]] d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis. |
| − | Un atre dels edificis del complex palatí és la | + | Un atre dels edificis del complex palatí és la nomenada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m². |
L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja. | L'interior del Palau és profundament [[barroc]] en belles frescs en els sostres i moldures de [[fusta]] policromada en [[or]]. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja. | ||
== Jardins == | == Jardins == | ||
| + | [[File:La Granja de San Ildefonso 011.jpg|thumb|250px|Jardins del Palau]] | ||
En una extensió de cent quarantassís hectàrees, els jardins rodegen el palau i són un dels millors eixemples del disseny de jardins de l'[[Europa]] del [[sigle XVIII]]. | En una extensió de cent quarantassís hectàrees, els jardins rodegen el palau i són un dels millors eixemples del disseny de jardins de l'[[Europa]] del [[sigle XVIII]]. | ||
| Llínea 24: | Llínea 35: | ||
== Les fonts monumentals == | == Les fonts monumentals == | ||
| + | |||
| + | [[File:San Ildefonso de la Granja-PM 16736.jpg|thumb|250px|Font dels bayns de Diana, una de les 21 fonts del jardí]] | ||
| + | |||
| + | [[File:La Granja de San Ildefonso 015.jpg|thumb|250px|Font de la cascada, front a l'entrada principal del Palau]] | ||
| + | |||
| + | [[File:Park La Granja Kaskade2.jpg|thumb|250px|Font de la cascada des de l'atra banda]] | ||
| + | |||
| + | [[File:El Mar (The Sea), Royal Palace of La granja de San Ildefonso, Segovia (Spain).jpg|thumb|250px|Estany conegut com La Mar, per a l'abastiment de l'aigua a les fonts]] | ||
És, sense lloc a dubtes, la part més coneguda del Palau segovià. L'abastiment d'aigua de tot el sistema procedix de les rieres Morete, Moltons i Cacera de Peñalara o Chorranca que per mig de encanyat i caceres omplin l'estany conegut com La Mar, que es troba situat en la cota més alta del jardí i la capacitat del qual és de 216.000 m³, abastint-se d'ell la major part del sistema. | És, sense lloc a dubtes, la part més coneguda del Palau segovià. L'abastiment d'aigua de tot el sistema procedix de les rieres Morete, Moltons i Cacera de Peñalara o Chorranca que per mig de encanyat i caceres omplin l'estany conegut com La Mar, que es troba situat en la cota més alta del jardí i la capacitat del qual és de 216.000 m³, abastint-se d'ell la major part del sistema. | ||
| Llínea 31: | Llínea 50: | ||
Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros. | Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de [[ferro]] fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros. | ||
| − | Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a | + | Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en [[plom]] per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de [[bronze]] per a ennoblir-les, de la mateixa manera que en Versalles. |
En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis). | En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el [[30 de maig]], (dia de Sant Fernando, el [[25 de juliol]], (dia de Santiago) i el [[25 d'agost]] (dia de Sant Luis). | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Palau Real de Riofrío]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://books.google.es/books?id=yUTIe9WcET8C&pg=PA44&dq=Palacio+Real+de+La+Granja+de+San+Ildefonso+incendio+1918&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjdgOTrv7rYAhUG0xQKHXJyDqAQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Palacio%20Real%20de%20La%20Granja%20de%20San%20Ildefonso%20incendio%201918&f=false Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990] | ||
| + | * [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19180103-7.html Palacio Real de La Granja] | ||
| + | * [https://www.elnortedecastilla.es/pg060514/prensa/noticias/Segovia/200605/14/VAL-SEG-101.html Palacio Real de La Granaja de San Ildefonso] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Digard, Jeanne. Les jardins de la Granja et la sculpture décorative. París, 1934 | ||
| + | * Juárez Valero, E. "La cripta olvidada de Felipe V" | ||
| + | * Llaguno, Eugenio de. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su Restauración. Tomo IV, pp. 110-14. Imprenta Real, 1829 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Royal Site of La Granja de San Ildefonso}} | ||
| + | |||
* [http://www.lagranja-valsain.com/ Web del Ajuntamernt del Real Sitio de San Ildefonso] | * [http://www.lagranja-valsain.com/ Web del Ajuntamernt del Real Sitio de San Ildefonso] | ||
| Llínea 45: | Llínea 79: | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
[[Categoria:Palaus]] | [[Categoria:Palaus]] | ||
| + | [[Categoria:Província de Segòvia]] | ||
| + | [[Categoria:Segòvia]] | ||
Última revisió del 15:30 25 ago 2024
El Palau Real de la Granja de Sant Ildefons és una de les residències de la família Real Espanyola i es troba situat en la localitat segoviana de Real Lloc de Sant Ildefons. Està gestionat per Patrimoni Nacional i es troba obert al públic.
El Real Lloc de Sant Ildefons, la Granja de Sant Ildefons o simplement conegut com a la Granja, està situat en la vertent nort de la serra de Guadarrama, a 13 quilómetros de Segòvia, i a uns 80 quilómetros de Madrit.
El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any 1719 el rei Felipe V va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic», lo que explica, «la seua irregularitat»1 i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».
El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com secuoyes o avets de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, Isabel de Farnesio, sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.
El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del sigle XVII, en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de Fernando VI i Barbara de Bragança en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).
En perpendicular al palau, per la part esquerra, se situa una dependència coneguda com a Antiga Casa de les Dames. Hui acull el Museu de Tapissos, a on s'exhibix una colecció de tapissos flamencs, d'enorme tamany i abigarrada iconografia, confeccionats en honor del rei Carlos I d'Espanya. En el costat esquerre de la plaça es troba una atra dependència conectada a l'edifici principal, coneguda com a Casa dels Oficis.
Un atre dels edificis del complex palatí és la nomenada Casa de les Flors, en una superfície total de 655 m².
L'interior del Palau és profundament barroc en belles frescs en els sostres i moldures de fusta policromada en or. També desataquen les impressionants llànties de vidre fabricades en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.
Jardins[editar | editar còdic]
En una extensió de cent quarantassís hectàrees, els jardins rodegen el palau i són un dels millors eixemples del disseny de jardins de l'Europa del sigle XVIII.
Varen ser dissenyats pel jardiner francés René Carlier, que va usar les pendents naturals dels tossals que circunden el palau com a ajuda per a la perspectiva visual i com a font d'energia per a fer brotar l'aigua de cada una de les vintiuna fonts monumentals que decoren el parc.
Carlier va fallir en l'any 1722, i el seu treball va ser continuat pel seu compatriota Esteban Boutelou I (en francés Étienne Boutelou). Al contrari que en Versalles, a on tenien molts problemes per a conseguir la pressió de l'aigua per a les fonts, en el Palau de la Granja es va utilisar la pròpia pendent natural del terreny per a conseguir una pressió no vista fins a llavors en l'época lo que permet que algunes fonts superen els 40 metros d'altura.
Les fonts monumentals[editar | editar còdic]
,_Royal_Palace_of_La_granja_de_San_Ildefonso,_Segovia_(Spain).jpg)
És, sense lloc a dubtes, la part més coneguda del Palau segovià. L'abastiment d'aigua de tot el sistema procedix de les rieres Morete, Moltons i Cacera de Peñalara o Chorranca que per mig de encanyat i caceres omplin l'estany conegut com La Mar, que es troba situat en la cota més alta del jardí i la capacitat del qual és de 216.000 m³, abastint-se d'ell la major part del sistema.
Per a suministrar l'aigua a les diverses fonts existixen atres huit estanys i depòsits més, El Chato, El Quadrat, Les Granotes, El Mig Celemín, Les Llagues, Els Huit Carrers, depòsit El Nou i depòsit d'Us Comú, que es troben situats a diferents cotes, en lo que es conseguixen les diferents pressions adequades per a les fonts, aixina estes poden conseguir chorros de diferents altures i s'evita que la pressió d'unes es veja afectada en encendre el restant.
Disseminades pels jardins es troben 21 fonts, estant dotada cada una d'elles d'una cambra de vàlvules o arqueta a on s'ubiquen les claus d'obertura. Les canonades que formen el sistema hidràulic de 300 anys són, en la seua majoria, de ferro fos, alcançant un diàmetro de fins a 50 cm. Les principals, de major llongitut i diàmetro, estan dotades de les seues corresponents ventoses per a permetre l'eixida de l'aire de l'interior. Les canonades tenen una llongitut total aproximada de 13 quilómetros.
Les fonts estan inspirades en la mitologia clàssica, incloent deidades, alegories i escenes mitològiques. Es varen construir en plom per a previndre la corrosió, encara que pintades a imitació de bronze per a ennoblir-les, de la mateixa manera que en Versalles.
En total hi ha 21 fonts en més de 300 sortidors d'aigua. Totes les fonts consumixen una mija de 9000 metros cúbics per hora si funcionen al mateix temps, la mateixa cantitat d'aigua que es consumix en la ciutat de Segòvia. El depòsit principal es consumiria en 13 hores; per això les fonts mai han funcionat al mateix temps i estan pensades per a ser enceses solament quan s'acostara el rei. Per este motiu, ademés de la deterioració que supondria el seu funcionament continu, funcionen en temporada estival algunes, pero solament funcionen totes 3 voltes el mateix dia a l'any: el 30 de maig, (dia de Sant Fernando, el 25 de juliol, (dia de Santiago) i el 25 d'agost (dia de Sant Luis).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bonet Correa, Antonio. Fiesta, poder y arquitectura, pp. 43-5. Ediciones AKAL, 1990
- Palacio Real de La Granja
- Palacio Real de La Granaja de San Ildefonso
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Digard, Jeanne. Les jardins de la Granja et la sculpture décorative. París, 1934
- Juárez Valero, E. "La cripta olvidada de Felipe V"
- Llaguno, Eugenio de. Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su Restauración. Tomo IV, pp. 110-14. Imprenta Real, 1829
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de la Granja.