Diferència entre les revisions de "Ordenament jurídic"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''ordenament jurídic''' (de l'alemà ''Rechtsordnung'') o simplement l'ordenament és el conjunt del dret d'una societat, és dir, el conjunt de normes jurídiques que rigen en un lloc determinat en una época concreta. En el cas dels [[Estat|Estats]], l'ordenament jurídic està format per la [[Constitució|Constitució de l'Estat]], que es rig com la norma suprema, per les lleis, per les normes jurídiques del poder eixecutiu, tals com els reglaments, i atres regulacions tals com els tractats, convencions, contractes i disposicions particulars. | + | L''''ordenament jurídic''' (de l'[[alemà]] ''Rechtsordnung'') o simplement l'ordenament és el conjunt del dret d'una societat, és dir, el conjunt de normes jurídiques que rigen en un lloc determinat en una época concreta. En el cas dels [[Estat|Estats]], l'ordenament jurídic està format per la [[Constitució|Constitució de l'Estat]], que es rig com la norma suprema, per les lleis, per les normes jurídiques del poder eixecutiu, tals com els reglaments, i atres regulacions tals com els tractats, convencions, contractes i disposicions particulars. |
No es deu confondre l'ordenament jurídic en l'orde jurídic, que es traduïx en el conjunt de normes que rigen una determinada àrea de l'ordenament jurídic. La relació en conceptes és de gènero a espècie. | No es deu confondre l'ordenament jurídic en l'orde jurídic, que es traduïx en el conjunt de normes que rigen una determinada àrea de l'ordenament jurídic. La relació en conceptes és de gènero a espècie. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== L'ordenament jurídic com a sistema == | == L'ordenament jurídic com a sistema == | ||
| − | Les normes interactuen entre sí, i si estan interconectades basant-se en principis d'aplicació general, es parla de sistema jurídic. Segons el juriste anglés de l'universitat d'Oxford, Herbert H. Hart, el dret està format per dos tipos de regles jurídiques: les regles jurídiques primàries que imponen obligacions de conducta (per eixemple, la regla per la qual és obligatori pagar imposts), mentres que les regles jurídiques secundàries conferixen potestats per a que algunes persones introduïxquen regles primàries (per eixemple, la regla que faculta a la Cambra a fixar els imposts). Un sistema jurídic és, d'acort en Hart, un conjunt de regles jurídiques primàries i secundàries que goja de certa eficàcia. | + | Les normes interactuen entre sí, i si estan interconectades basant-se en principis d'aplicació general, es parla de sistema jurídic. Segons el juriste anglés de l'[[universitat d'Oxford]], Herbert H. Hart, el dret està format per dos tipos de regles jurídiques: les regles jurídiques primàries que imponen obligacions de conducta (per eixemple, la regla per la qual és obligatori pagar imposts), mentres que les regles jurídiques secundàries conferixen potestats per a que algunes persones introduïxquen regles primàries (per eixemple, la regla que faculta a la Cambra a fixar els imposts). Un sistema jurídic és, d'acort en Hart, un conjunt de regles jurídiques primàries i secundàries que goja de certa eficàcia. |
== Característiques == | == Característiques == | ||
Última revisió del 14:27 4 jun 2020
L'ordenament jurídic (de l'alemà Rechtsordnung) o simplement l'ordenament és el conjunt del dret d'una societat, és dir, el conjunt de normes jurídiques que rigen en un lloc determinat en una época concreta. En el cas dels Estats, l'ordenament jurídic està format per la Constitució de l'Estat, que es rig com la norma suprema, per les lleis, per les normes jurídiques del poder eixecutiu, tals com els reglaments, i atres regulacions tals com els tractats, convencions, contractes i disposicions particulars.
No es deu confondre l'ordenament jurídic en l'orde jurídic, que es traduïx en el conjunt de normes que rigen una determinada àrea de l'ordenament jurídic. La relació en conceptes és de gènero a espècie.
L'ordenament jurídic com a sistema[editar | editar còdic]
Les normes interactuen entre sí, i si estan interconectades basant-se en principis d'aplicació general, es parla de sistema jurídic. Segons el juriste anglés de l'universitat d'Oxford, Herbert H. Hart, el dret està format per dos tipos de regles jurídiques: les regles jurídiques primàries que imponen obligacions de conducta (per eixemple, la regla per la qual és obligatori pagar imposts), mentres que les regles jurídiques secundàries conferixen potestats per a que algunes persones introduïxquen regles primàries (per eixemple, la regla que faculta a la Cambra a fixar els imposts). Un sistema jurídic és, d'acort en Hart, un conjunt de regles jurídiques primàries i secundàries que goja de certa eficàcia.
Característiques[editar | editar còdic]
L'ordenament jurídic és una realitat orgànica, aixina que, no és un nou conjunt de normes sino que també són les formes d'elaboració, desenroll, aplicació i enjuïciament.
L'ordenament jurídic es caracterisa per la estatalitat de les normes, ya que estes són dictades pels òrguens als que la Constitució atribuïx potestat normativa.
Una atra característica és l'unitat formal de l'ordenament jurídic, és dir, cada tipo de norma en funció de la seua font de producció va a ser igual a les que seguixen la seua mateixa forma encara que el contingut siga distint.
Una atra característica de l'ordenament fiscal és que és el resultat de l'harmonisació de dos o tres órdens normatius: En el cas de l'Estat espanyol: ordenament estatal, ordenament autonòmic i ordenament comunitari. En el cas d'estats federals com els Estats Units, Brasil, Argentina, Mèxic o Canadà: ordenament jurídic federal i ordenaments jurídics de les entitats federatives.