Diferència entre les revisions de "Fossa poplítea"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Reubique foto)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 19: Llínea 19:
 
El sòl està format per:
 
El sòl està format per:
 
* La superfície poplítea del fèmur  
 
* La superfície poplítea del fèmur  
* La càpsula del ligamento del genoll i el lligament poplíteu oblic  
+
* La càpsula del lligament del genoll i el lligament poplíteu oblic  
 
* I una fàscia forta que recobrix el múscul poplíteu
 
* I una fàscia forta que recobrix el múscul poplíteu
 +
 +
== Referències ==
 +
* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
 +
* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
 +
* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
 +
* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
 +
* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
 +
* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Popliteal fossa}}
  
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Anatomia humana]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]
 
[[Categoria:Parts del cos]]

Última revisió del 16:38 19 ago 2024

La fossa poplítea, en el ser humà i en atres animals, és una depressió més o manco romboïdal localisada en la regió entre la cuixa i la cama, que es correspon, davant, en el genoll. En el llenguage habitual se denomina sofrage, regata o corba.

Vista posterior de la fossa poplítea o sofrage

Llímits[editar | editar còdic]

La fossa poplítea està llimitada per sis parets, musculars i aponeuròtiques fonamentalment:

  1. Paret superolateral: el múscul bíceps femoral.
  2. Paret superomedial: els músculs semimembranós, semitendinós, múscul gràcil i múscul sartori.
  3. Paret inferolateral: el cap lateral del múscul gastrocnemi (segons alguns autors se considera el múscul plantar prim com a paret inferolateral i suprahioideu).
  4. Paret inferomedial: el cap medial del múscul gastrocnemi.
  5. Paret anterior: el fèmur i el múscul poplíteu.
  6. Paret posterior: l'aponeurosis profunda i superficial i la pell.

Ademés, el buit poplíteu està dividit pel sostre i el sòl. El sostre de superficial a profunt consta de​:

  • Pell
  • Fàscia superficial (la qual conté la vena safena, la rama terminal del nervi posterior cutàneu, la divisió posterior del nervi cutàneu medial, el nervi cutàneu sural lateral i medial).
  • Fàscia profunda.

El sòl està format per:

  • La superfície poplítea del fèmur
  • La càpsula del lligament del genoll i el lligament poplíteu oblic
  • I una fàscia forta que recobrix el múscul poplíteu

Referències[editar | editar còdic]

  • Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
  • Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
  • Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
  • Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
  • Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
  • Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons