Diferència entre les revisions de "Apunts d'Indumentaria Valenciana"
m (→Sinopsis) |
(Text reemplaça - 's mes ' a 's més ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
En ''Apunts d'Indumentaria Valenciana'' l'autora, de manera didactica i a través d'un relat que perfectament podria ser una historia veridica, nos va presentant les diferents peces de l'indumentaria que lluïen, ya en el [[sigle XVIII]], les llauradores i els llauradors de l'horta de Valéncia, tan similars a les robes d'algunes atres comarques llimitrofes, emmarcant l'acció en un clima familiar, en un gran dia de festa en el que “tot és poc”. | En ''Apunts d'Indumentaria Valenciana'' l'autora, de manera didactica i a través d'un relat que perfectament podria ser una historia veridica, nos va presentant les diferents peces de l'indumentaria que lluïen, ya en el [[sigle XVIII]], les llauradores i els llauradors de l'horta de Valéncia, tan similars a les robes d'algunes atres comarques llimitrofes, emmarcant l'acció en un clima familiar, en un gran dia de festa en el que “tot és poc”. | ||
| − | En l'horta de Vera, junt al “Clot”, a on estigué l'alqueria del seus ancestres, es fan preparatius per a celebrar una boda. D'un baül, que alberga els ropages | + | En l'horta de Vera, junt al “Clot”, a on estigué l'alqueria del seus ancestres, es fan preparatius per a celebrar una boda. D'un baül, que alberga els ropages més preats en els que s'habillarà la jove parella, les amigues de la novia van traent peces de roba, joyes, sabates i uns atres artículs que complementen el vestit tradicional i que componien part de l'aixovar. |
| − | La descripció d'eixes peces s'acompanya també d'algun apunt sobre la vida hortolana que unes dones majors –estes sí, reals– que habiten en l'[[alqueria]] li ajuden a recordar, a l'hora que li ensenyen a posar en valor l'importancia que els teixits de [[seda]], [[cotó]] i d'unes atres materies tingueren en | + | La descripció d'eixes peces s'acompanya també d'algun apunt sobre la vida hortolana que unes dones majors –estes sí, reals– que habiten en l'[[alqueria]] li ajuden a recordar, a l'hora que li ensenyen a posar en valor l'importancia que els teixits de [[seda]], [[cotó]] i d'unes atres materies tingueren en época gremial, puix les seues poduccions i manufactures situaven l'economia valenciana al front de totes les nacionalitats europees, sent notablement apreciades, inclus en el Nou Mon. |
Les referencies a dibuixos, gravats, olis i pintures dels més destacats artistes valencians i tamée estrangers són, junt a la bibliografia i enllaços a pagines electroniques, un complement per a que el llector tinga la possibilitat de contrastar i seguir profundisant en l'estudi de teixits, colors i complements de la roba tradicional dels llauradors valencians. | Les referencies a dibuixos, gravats, olis i pintures dels més destacats artistes valencians i tamée estrangers són, junt a la bibliografia i enllaços a pagines electroniques, un complement per a que el llector tinga la possibilitat de contrastar i seguir profundisant en l'estudi de teixits, colors i complements de la roba tradicional dels llauradors valencians. | ||
Última revisió del 12:03 4 maig 2022
Apunts d'Indumentaria Valenciana és el títul d'un llibre escrit en llengua valenciana de l'autora Dolors Garcia Broch, mestra i empresaria valenciana.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
Títul: Apunts d'Indumentaria Valenciana.
Autor: Dolors Garcia Broch
Editorial: Edicions Mosseguello.
Idioma: Valencià.
ISBN: 978-84-120339-4-6
Sinopsis[editar | editar còdic]
En Apunts d'Indumentaria Valenciana l'autora, de manera didactica i a través d'un relat que perfectament podria ser una historia veridica, nos va presentant les diferents peces de l'indumentaria que lluïen, ya en el sigle XVIII, les llauradores i els llauradors de l'horta de Valéncia, tan similars a les robes d'algunes atres comarques llimitrofes, emmarcant l'acció en un clima familiar, en un gran dia de festa en el que “tot és poc”.
En l'horta de Vera, junt al “Clot”, a on estigué l'alqueria del seus ancestres, es fan preparatius per a celebrar una boda. D'un baül, que alberga els ropages més preats en els que s'habillarà la jove parella, les amigues de la novia van traent peces de roba, joyes, sabates i uns atres artículs que complementen el vestit tradicional i que componien part de l'aixovar.
La descripció d'eixes peces s'acompanya també d'algun apunt sobre la vida hortolana que unes dones majors –estes sí, reals– que habiten en l'alqueria li ajuden a recordar, a l'hora que li ensenyen a posar en valor l'importancia que els teixits de seda, cotó i d'unes atres materies tingueren en época gremial, puix les seues poduccions i manufactures situaven l'economia valenciana al front de totes les nacionalitats europees, sent notablement apreciades, inclus en el Nou Mon.
Les referencies a dibuixos, gravats, olis i pintures dels més destacats artistes valencians i tamée estrangers són, junt a la bibliografia i enllaços a pagines electroniques, un complement per a que el llector tinga la possibilitat de contrastar i seguir profundisant en l'estudi de teixits, colors i complements de la roba tradicional dels llauradors valencians.