Diferència entre les revisions de "Museu del Taulellet "Manolo Safont""
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Museu del Taulell o Taulellet "Manolo Safont"''' d'[[Onda]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], és la nova sèu inaugurada en l'any [[2004]] per a albergar l'antic Museu de la Ceràmica existent des de [[1968]]. Està dedicat a la ceràmica d'aplicació arquitectònica i conserva més de vint mil peces que van des de la [[Rajola|rajoleria]] clàssica fins a l'actualitat. Reunix les coleccions de ceràmiques procedents de cantereries i indústries ceràmiques de la localitat dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[sigle XX|XX]], en un interessant capítul de rajoleria huitcentista i modernista. El museu també alberga coleccions de màquines, ferramentes i archius documentals (dibuixos, catàlecs, fotografies,...) relacionats en la fabricació, el disseny i la comercialisació de les rajoletes o els [[taulellets]]. | + | El '''Museu del Taulell o Taulellet "Manolo Safont"''' d'[[Onda]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], és la nova sèu inaugurada en l'any [[2004]] per a albergar l'antic Museu de la Ceràmica existent des de l'any [[1968]]. Està dedicat a la ceràmica d'aplicació arquitectònica i conserva més de vint mil peces que van des de la [[Rajola|rajoleria]] clàssica fins a l'actualitat. Reunix les coleccions de ceràmiques procedents de cantereries i indústries ceràmiques de la localitat dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[sigle XX|XX]], en un interessant capítul de rajoleria huitcentista i modernista. El museu també alberga coleccions de màquines, ferramentes i archius documentals (dibuixos, catàlecs, fotografies,...) relacionats en la fabricació, el disseny i la comercialisació de les rajoletes o els [[taulellets]]. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Durant el transcurs del sigle XIX les fàbriques d'Onda varen elaborar indistintament rajoletes i peces de forma; d'estes últimes produccions es conserva una important colecció d'escurades d'Onda i [[Ribesalbes]]. No obstant, s'ha produït un paulatí abandó en la fabricació d'estes últimes a favor de les peces planes, per la gran demanda de taulellets en l'arquitectura a partir de la segona mitat del sigle XIX. | Durant el transcurs del sigle XIX les fàbriques d'Onda varen elaborar indistintament rajoletes i peces de forma; d'estes últimes produccions es conserva una important colecció d'escurades d'Onda i [[Ribesalbes]]. No obstant, s'ha produït un paulatí abandó en la fabricació d'estes últimes a favor de les peces planes, per la gran demanda de taulellets en l'arquitectura a partir de la segona mitat del sigle XIX. | ||
| − | Pero és a partir de l'arquitectura modernista quan es produïx una verdadera eclosió de la producció, distribuïda entre les casi quaranta fàbriques obertes entre finals del sigle XIX i primer terç del sigle XX en Onda. Les demandes per part d'arquitectes com [[Antonio Gaudí]], revitalisen els dissenys i les composicions, d'ahí que reunixca potser una de les millors coleccions de rajoletes modernistes. Part d'eixe material procedix de fàbrica "J. B. Segarra" Bernat, on va treballar el ceramiste [[Juan Bautista Alós]]. També s'ha recuperat una part de les peces realisades per l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda (1925-1938), que fon centre de formació per a jóvens ceramistes de tota la província. | + | Pero és a partir de l'arquitectura modernista quan es produïx una verdadera eclosió de la producció, distribuïda entre les casi quaranta fàbriques obertes entre finals del sigle XIX i primer terç del sigle XX en Onda. Les demandes per part d'arquitectes com [[Antonio Gaudí]], revitalisen els dissenys i les composicions, d'ahí que reunixca potser una de les millors coleccions de rajoletes modernistes. Part d'eixe material procedix de fàbrica "J. B. Segarra" Bernat, a on va treballar el ceramiste [[Juan Bautista Alós]]. També s'ha recuperat una part de les peces realisades per l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda (1925-1938), que fon centre de formació per a jóvens ceramistes de tota la província. |
Les instalacions inclouen aixina mateix coleccions d'objectes de valor etnològic (prensa, màquines, ferramentes,...) i archius documentals diversos (dibuixos, trepes, catàlecs, fotografies,..) relacionats en el procés de fabricació, disseny i comerç del taulellet o la rajoleta. En l'any [[2004]], es va inaugurar una nova sèu dissenyada pels arquitectes Elio Piñón i Albert Villaplana. | Les instalacions inclouen aixina mateix coleccions d'objectes de valor etnològic (prensa, màquines, ferramentes,...) i archius documentals diversos (dibuixos, trepes, catàlecs, fotografies,..) relacionats en el procés de fabricació, disseny i comerç del taulellet o la rajoleta. En l'any [[2004]], es va inaugurar una nova sèu dissenyada pels arquitectes Elio Piñón i Albert Villaplana. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
* [[Onda]] | * [[Onda]] | ||
* [[Manuel Safont Castelló]] | * [[Manuel Safont Castelló]] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Joan Carles Membrado Tena, La indústria ceràmica de la Plana de Castelló, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 2001. | ||
| + | * José María Gomis Martí, Evolució històrica del taulellet, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 1990 | ||
| + | * Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont, Onda, Ajuntament d'Onda, 2004 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:45 15 ago 2023
El Museu del Taulell o Taulellet "Manolo Safont" d'Onda, en la comarca de la Plana Baixa, és la nova sèu inaugurada en l'any 2004 per a albergar l'antic Museu de la Ceràmica existent des de l'any 1968. Està dedicat a la ceràmica d'aplicació arquitectònica i conserva més de vint mil peces que van des de la rajoleria clàssica fins a l'actualitat. Reunix les coleccions de ceràmiques procedents de cantereries i indústries ceràmiques de la localitat dels sigles XIX i XX, en un interessant capítul de rajoleria huitcentista i modernista. El museu també alberga coleccions de màquines, ferramentes i archius documentals (dibuixos, catàlecs, fotografies,...) relacionats en la fabricació, el disseny i la comercialisació de les rajoletes o els taulellets.
HistòriaEditar
Durant el transcurs del sigle XIX les fàbriques d'Onda varen elaborar indistintament rajoletes i peces de forma; d'estes últimes produccions es conserva una important colecció d'escurades d'Onda i Ribesalbes. No obstant, s'ha produït un paulatí abandó en la fabricació d'estes últimes a favor de les peces planes, per la gran demanda de taulellets en l'arquitectura a partir de la segona mitat del sigle XIX.
Pero és a partir de l'arquitectura modernista quan es produïx una verdadera eclosió de la producció, distribuïda entre les casi quaranta fàbriques obertes entre finals del sigle XIX i primer terç del sigle XX en Onda. Les demandes per part d'arquitectes com Antonio Gaudí, revitalisen els dissenys i les composicions, d'ahí que reunixca potser una de les millors coleccions de rajoletes modernistes. Part d'eixe material procedix de fàbrica "J. B. Segarra" Bernat, a on va treballar el ceramiste Juan Bautista Alós. També s'ha recuperat una part de les peces realisades per l'Escola Provincial de Ceràmica d'Onda (1925-1938), que fon centre de formació per a jóvens ceramistes de tota la província.
Les instalacions inclouen aixina mateix coleccions d'objectes de valor etnològic (prensa, màquines, ferramentes,...) i archius documentals diversos (dibuixos, trepes, catàlecs, fotografies,..) relacionats en el procés de fabricació, disseny i comerç del taulellet o la rajoleta. En l'any 2004, es va inaugurar una nova sèu dissenyada pels arquitectes Elio Piñón i Albert Villaplana.
Vore tambéEditar
BibliografiaEditar
- Joan Carles Membrado Tena, La indústria ceràmica de la Plana de Castelló, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 2001.
- José María Gomis Martí, Evolució històrica del taulellet, Castelló de la Plana, Diputació Provincial de Castelló, 1990
- Museu del taulell Manolo Safont / Museo del azulejo Manolo Safont, Onda, Ajuntament d'Onda, 2004