Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Maties Garcia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pàgina nova, en el contingut: «'''Maties Garcia''', mege valencià del sigle XVII, cursà els estudis mèdics en la nostra Universitat de Valéncia arribant a...»
 
Sin resumen de edición
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:


No va poder consolidar la seua posició puix començà a rebre atacs i crítiques que el qualificaven de reaccionari de la ciència mèdica.
No va poder consolidar la seua posició puix començà a rebre atacs i crítiques que el qualificaven de reaccionari de la ciència mèdica.
En l'any [[1687]], coincidint en la seua jubilació, aparegué un moviment renovador, promogut pels dits, en aquell temps "novatores", formant-se l'[[Acadèmia Científica]] en personages com [[Baltasar Iñigo]], [[Joan Batiste Corachan]], [[Vicent Tomàs Tosca]] i [[Jaume Serra]].


== Obra ==
== Obra ==
 Entre les seues principals obres tenim:
Entre les seues principals obres tenim:


* “Disputationes medicae selectae”   
* “Disputationes medicae selectae”   
* “Disputationes phisiologique antiquorum et neotericordum placita novo acumina experimentus”
* “Disputationes phisiologique antiquorum et neotericordum placita novo acumina experimentus”


 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Meges valencians]]

Última revisió del 16:24 26 ago 2021

Maties Garcia, mege valencià del sigle XVII, cursà els estudis mèdics en la nostra Universitat de Valéncia arribant a eixercir en el títul i càrrec de catedràtic d'anatomia.

En contra de les corrents anatòmiques modernes es va ancorar en l'estancament  i va començar a atacar el descobriment de la circulació sanguínea i a autors models com Harvey i Poquet.

No va poder consolidar la seua posició puix començà a rebre atacs i crítiques que el qualificaven de reaccionari de la ciència mèdica.

En l'any 1687, coincidint en la seua jubilació, aparegué un moviment renovador, promogut pels dits, en aquell temps "novatores", formant-se l'Acadèmia Científica en personages com Baltasar Iñigo, Joan Batiste Corachan, Vicent Tomàs Tosca i Jaume Serra.

Entre les seues principals obres tenim:

  • “Disputationes medicae selectae” 
  • “Disputationes phisiologique antiquorum et neotericordum placita novo acumina experimentus”