Diferència entre les revisions de "Llibre de la peyta"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
{{Cita|''no sia entés ni taxat robes o hostílies de casa, ne armes, ne cavalcadures, ne alcunes bèsties ab que lauren''}} | {{Cita|''no sia entés ni taxat robes o hostílies de casa, ne armes, ne cavalcadures, ne alcunes bèsties ab que lauren''}} | ||
| − | Els llibres de la peyta que es conserven en els archius del Regne de Valéncia són autèntics tesors, apart de la seua importància documental, el seus dibuixos d'escuts que tenen en les seues portades els distinguixen d'atres llibres antics i documents. | + | Els llibres de la peyta que es conserven en els archius del Regne de Valéncia són autèntics tesors, apart de la seua importància documental, el seus dibuixos d'escuts que tenen en les seues portades els distinguixen d'atres llibres antics i documents. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 11:05 23 dec 2024
El llibre de la peyta o peita era un llibre a on se trobava la contribució real, que era el valor assignat que pagaven els habitants del Regne de Valéncia al rei pels bens que posseïen, ya foren bens mobles o immobles. Tenia la seua base llegal en els privilegis de Jaume I dels anys 1246 i 1266.
Per lo tant se tenia que pagar la peyta d'aquells bens, be siga: alberchs, cases, corrals, patis o solars, també per les propietats rústiques i pel patrimoni moble.
L'ajuntament de Castelló, en l'any 1341, dia lo següent sobre la peyta:
Els llibres de la peyta que es conserven en els archius del Regne de Valéncia són autèntics tesors, apart de la seua importància documental, el seus dibuixos d'escuts que tenen en les seues portades els distinguixen d'atres llibres antics i documents.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Impuestos. Elena Sánchez-Historiadora (Mediterráneo, 12.6.2007)