Diferència entre les revisions de "Llangosta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Lobster 300.jpg|250px|right]]
+
[[Archiu:Lobster 300.jpg|thumb|250px|Llangosta]]
 
Els '''palinúrits''' (''Palinuridae'') són una família de [[crustàceus]] [[decàpodos]] més coneguts baix el nom de '''llangostes''', i molt apreciats en [[gastronomia]]. La seua gran mida i el seu interés culinari fa que alguns el confonguen en el [[llamàntol]], encara que tenen característiques diferents. Mentres que els llamàntols tenen unes grans [[pinces]] i unes [[antenes]] chicotetes, les llangostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
 
Els '''palinúrits''' (''Palinuridae'') són una família de [[crustàceus]] [[decàpodos]] més coneguts baix el nom de '''llangostes''', i molt apreciats en [[gastronomia]]. La seua gran mida i el seu interés culinari fa que alguns el confonguen en el [[llamàntol]], encara que tenen característiques diferents. Mentres que els llamàntols tenen unes grans [[pinces]] i unes [[antenes]] chicotetes, les llangostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.
  
Llínea 9: Llínea 9:
  
 
També entre els palinúrits es troben els escassos eixemplars de fòssils vivents de decàpodos com l'espècie ''Neoglyphaea inopinata'' que es creïa extinta des del [[Mesozoic]] i de la que es varen trobar eixemplars en les costes de les [[Filipines]].<ref>Armengol, J. ''i cols.'': ''Història Natural dels Països catalans''. Vol. 9 "Artròpodes (I)". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.</ref>
 
També entre els palinúrits es troben els escassos eixemplars de fòssils vivents de decàpodos com l'espècie ''Neoglyphaea inopinata'' que es creïa extinta des del [[Mesozoic]] i de la que es varen trobar eixemplars en les costes de les [[Filipines]].<ref>Armengol, J. ''i cols.'': ''Història Natural dels Països catalans''. Vol. 9 "Artròpodes (I)". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.</ref>
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>

Última revisió del 08:34 21 jun 2024

Llangosta

Els palinúrits (Palinuridae) són una família de crustàceus decàpodos més coneguts baix el nom de llangostes, i molt apreciats en gastronomia. La seua gran mida i el seu interés culinari fa que alguns el confonguen en el llamàntol, encara que tenen característiques diferents. Mentres que els llamàntols tenen unes grans pinces i unes antenes chicotetes, les llangostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses.

Les llangostes viuen, en general, en fons rocosos a on fàcilment poden trobar refugi. Es desplacen caminant en l'ajuda de les seues potes pero també poden nadar propulsant-se per mig de violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida.

Les larves, nomenades filosomes, translúcides i de forma esclafada, tenen una vida planctònica. Es deixen portar pels corrents marins fins que ya més madures, van a parar al fons a on realisant la metamorfosis i es transformen en una llangosta adulta. Per a poder créixer han d'efectuar un seguit de mudes de manera regular, durant les quals perden i renoven la seua closca. Això ho fan diverses vegades a l'any quan són jovenils i ya d'adults, habitualment, una vegada a l'any.

Les llangostes es troben en quasi tots els mars càlits, incloent-hi el Mar del Carip i el Mar Mediterràneu, pero són especialment freqüents en Australàsia. Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurus barbarae va ser descrita en l'any 2006.[1]

També entre els palinúrits es troben els escassos eixemplars de fòssils vivents de decàpodos com l'espècie Neoglyphaea inopinata que es creïa extinta des del Mesozoic i de la que es varen trobar eixemplars en les costes de les Filipines.[2]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Plantilla:Ref-publicació
  2. Armengol, J. i cols.: Història Natural dels Països catalans. Vol. 9 "Artròpodes (I)". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.