Diferència entre les revisions de "Colp militar"
(Creant la pàgina) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Antonio Tejero.jpg|thumb|250px|Colp militar en Espanya el 23 de febrer de 1981]] |
| − | Segons el | + | Segons el [[Diccionari de l'espanyol jurídic]] de la [[RAE|R.A.E.]] [https://dej.rae.es/lema/golpe-militar] es tractaria d'un '''Colp d'Estat''' protagonisat per part de l'Eixèrcit o una part del mateix. |
Dins de l'àmbit polític es denomina a aquella presa del poder violenta i inesperada per part d'una parcialitat o de la totalitat de la força militar activa d'una nació. | Dins de l'àmbit polític es denomina a aquella presa del poder violenta i inesperada per part d'una parcialitat o de la totalitat de la força militar activa d'una nació. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Cal destacar-se que esta acció té com a missió desplaçar a les autoritats vigents, normalment elegides per la via constitucional, i instaurar un règim en forta tendència totalitària. | Cal destacar-se que esta acció té com a missió desplaçar a les autoritats vigents, normalment elegides per la via constitucional, i instaurar un règim en forta tendència totalitària. | ||
| − | Històricament, els colps militars, han segut la conseqüència d'un estat de crisis que involucra varis aspectes: polític social i econòmic, que travessa una nació i que no se sosté més perque per eixemple hi ha una forta escissió entre govern i poble. És dir, la debilitat política d'una gestió, sumat a un estat d'insatisfacció per part del poble que no se sent per a res representat pels seus governants és la causa més habitual que desencadena un colp militar. | + | Històricament, els colps militars, han segut la conseqüència d'un estat de crisis que involucra varis aspectes: polític, social i econòmic, que travessa una nació i que no se sosté més perque per eixemple hi ha una forta escissió entre govern i poble. És dir, la debilitat política d'una gestió, sumat a un estat d'insatisfacció per part del poble que no se sent per a res representat pels seus governants és la causa més habitual que desencadena un colp militar. |
| − | En tant, les forces militars, especialment vinculades a la consecució i manteniment de l'orde d'un país, reaccionen davant un estat de coses com l'expressat i llavors decidixen prendre cartes en l'assunt per a evitar una escissió o fractura total en la comunitat. | + | En tant, les [[Eixèrcit|forces militars]], especialment vinculades a la consecució i manteniment de l'orde d'un país, reaccionen davant un estat de coses com l'expressat i llavors decidixen prendre cartes en l'assunt per a evitar una escissió o fractura total en la comunitat. |
Ara be, en eixe afany per tornar l'orde a la força ha segut una constant en l'història que els colps militars en lloc de tornar pau i harmonia hagen impost encara més terror i caos del que hi havia, açò s'ha donat especialment com a conseqüència que normalment estan motivats per córrer a un grup o partit de l'escena política i no per millorar el ben comú o benestar de la societat. | Ara be, en eixe afany per tornar l'orde a la força ha segut una constant en l'història que els colps militars en lloc de tornar pau i harmonia hagen impost encara més terror i caos del que hi havia, açò s'ha donat especialment com a conseqüència que normalment estan motivats per córrer a un grup o partit de l'escena política i no per millorar el ben comú o benestar de la societat. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Una atra qüestió que acompanya als colps militars és la vènia i respal que habitualment disponen per part d'un sector de poder de la societat en qüestió, tal és el cas de l'indústria, de l'agrícola ganader, financer, entre uns atres. És dir, un colp militar sempre conta en algun respal d'estos sectors que permeten aplegar a bon port i que es peguen a la força militar perque disponen d'un interés, per eixemple econòmic, per a traure del mig al govern de tanda que nos els favorix en els seus interessos. | Una atra qüestió que acompanya als colps militars és la vènia i respal que habitualment disponen per part d'un sector de poder de la societat en qüestió, tal és el cas de l'indústria, de l'agrícola ganader, financer, entre uns atres. És dir, un colp militar sempre conta en algun respal d'estos sectors que permeten aplegar a bon port i que es peguen a la força militar perque disponen d'un interés, per eixemple econòmic, per a traure del mig al govern de tanda que nos els favorix en els seus interessos. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Military coups}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
| + | [[Categoria:Política]] | ||
| + | [[Categoria:Eixèrcit]] | ||
Última revisió del 03:59 18 set 2022
Segons el Diccionari de l'espanyol jurídic de la R.A.E. [1] es tractaria d'un Colp d'Estat protagonisat per part de l'Eixèrcit o una part del mateix.
Dins de l'àmbit polític es denomina a aquella presa del poder violenta i inesperada per part d'una parcialitat o de la totalitat de la força militar activa d'una nació.
Cal destacar-se que esta acció té com a missió desplaçar a les autoritats vigents, normalment elegides per la via constitucional, i instaurar un règim en forta tendència totalitària.
Històricament, els colps militars, han segut la conseqüència d'un estat de crisis que involucra varis aspectes: polític, social i econòmic, que travessa una nació i que no se sosté més perque per eixemple hi ha una forta escissió entre govern i poble. És dir, la debilitat política d'una gestió, sumat a un estat d'insatisfacció per part del poble que no se sent per a res representat pels seus governants és la causa més habitual que desencadena un colp militar.
En tant, les forces militars, especialment vinculades a la consecució i manteniment de l'orde d'un país, reaccionen davant un estat de coses com l'expressat i llavors decidixen prendre cartes en l'assunt per a evitar una escissió o fractura total en la comunitat.
Ara be, en eixe afany per tornar l'orde a la força ha segut una constant en l'història que els colps militars en lloc de tornar pau i harmonia hagen impost encara més terror i caos del que hi havia, açò s'ha donat especialment com a conseqüència que normalment estan motivats per córrer a un grup o partit de l'escena política i no per millorar el ben comú o benestar de la societat.
Ademés, una atra qüestió transcendent que no es pot defugir és que com a resultat de la falta de llegitimitat que disponen els governs que resulten de colps militars és que és habitual que els mateixos imponguen règims en característiques autoritàries i llimiten de modo contundent les llibertats individuals.
Una atra qüestió que acompanya als colps militars és la vènia i respal que habitualment disponen per part d'un sector de poder de la societat en qüestió, tal és el cas de l'indústria, de l'agrícola ganader, financer, entre uns atres. És dir, un colp militar sempre conta en algun respal d'estos sectors que permeten aplegar a bon port i que es peguen a la força militar perque disponen d'un interés, per eixemple econòmic, per a traure del mig al govern de tanda que nos els favorix en els seus interessos.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Colp militar.