Diferència entre les revisions de "Teatre romà de Sagunt"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Sagunt.jpg|thumb|rigth Teatre de Morvedre o Sagunt]]
+
[[File:Sagunt E PM 051626.jpg|thumb|300px|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]
 +
== Orige ==
 +
Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del [[sigle I a. C.]], i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi ([[14]]-[[37]]). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del [[sigle II]].
  
−
El teatre de [[Morvedre]]
+
== El Teatre i la seua situació ==
 +
L'ubicació del '''Teatre romà de Sagunt''' respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana: “De Architectura”, de Marco Vitruvio Polion.
  
−
Destacat com a un magnific eixemple de [[l´art romà]] en Valencia gracies a la conservacio que s'ha fet del monument a lo llarc dels sigles; encara aixina s'ha de dir que a lo llarc del temps ha servit de pedrera per als veïns de la ciutat. S'ha considerat un edifici mitic dins de l'historia de l'art valencià gracies al recort de l´heroica resistencia del poble sagunti i la seua importancia com a aliada de Roma.
+
En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic.
  
−
Representa un moment aureu de la urbs [[(Saguntum)]], dins de l'estructura de ciutats miges de [[l'Imperi]]. Encara que la cronologia no es massa clara, hui hi ha cert acort en considerar l'inici de l'obra a finals del sigle I a.C, acabada en epoca de [[Tiberi]] (14-37) i eixamplada a lo llarc del sigle II despres de Crist.
+
El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea).
  
−
El lloc de construccio respon a les normes traçades per l'unic tractat d'arquitectura que ha pervixcut fins a dia de hui: "De res architectura" de [[Marc Vitruvi Polió]]. En el llibre V, capitul III, recomanava un lloc protegit dels vents meridionals que fora sa, en el mont, ya que la cimentacio alli era mes facil i la veu es propagava mes facilment donant una bona acustica. El fet de seguir els models vitruvians ya fon vist pels estudiosos valencians en sigles anteriors (veja's l'ilustracio de la planta per [[Antoni Ponz]] en el sigle XVIII).
+
== Les parts del teatre ==
 +
Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el [[sigle XVIII]], davant l'absència d'una bona planta del Teatre de [[Sagunt]], sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de [[Roma]], molt paregut ad este de Morvedre.  
 +
La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc.
 +
La orchestra, reservada a les autoritats, és un espai semicircular que té un diàmetro de més de 15 metros.  
  
−
Les parts principals, per tant, son tres: [[scena]] (escenari), [[orchestra]] (espai semicircular) i [[cavea]] (grades). En les grades existia una divisio per classes socials; les primeres de baix estaven reservades per a les persones ilustres, mentres que la plebe baixa ocupava els graderius mes alts. La cavea, ademes, tenía mes de 90 metros de diametro, lo qual dona idea de la populositat de la urbs. El graderiu es dividia horisontalment en tres parts, deixant un corredor mes ample de separacio entre elles, i verticalment per escales que la dividien en huit sectors o "cunei". Interiorment la cavea estava recorreguda per un corredor voltat (volta de cano) que a modo de rampa anava ascendent des dels nivells mes baixos als mes alts i permetia una millor evacuacio de l'edifici, dit corredor prenia el nom de [[vomitoria]].
+
La [[càvea]], espai d'assents destinat al públic, presenta la mateixa forma semicircular de l'espai precedent i un diàmetro d'uns 90 metros. Se dividix horisontalment en tres parts, i verticalment en els espais compresos entre passos radials.
  
−
L'escena es l'espai dels actors (en el teatre grec ho era l´orchestra) d'aci la seua importancia (mes de 50 metros d'ample); darrere d'esta es disponia un fondo arquitectonic d'us polivalent, puix era tant escenari com almagasens de la [[tramoya]] o vestuari. En el cas de [[Morvedre]] les escavacions han tret a la llum que tenía 3 "exedres" o eixides a l'escenari.  
+
A les grades, a diferència d'un teatre grec, s'accedix per una série de corredors o galeries mediant vomitoris, lo que facilita els desplaçaments del públic en orde.
  
−
L'orchestra estava ocupada per les autoritats civils, a diferencia del teatre grec que era ocupada pel Cor; en el cas sagunti tenía un diametro de 15 metros.  
+
== L'edifici en el temps, a través dels seus visitants ==
 +
L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps. Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'[[Imperi Romà]] deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma.
  
−
El nucleu de l'edifici estava fet de opus caementium (ciment), lo qual permete una estructura voltada molt mes senzilla que la feta anteriorment (per aproximacio de fileres). Damunt d'esta base es disponia pedra calcarea i marbre (propies de la zona). Aprofitar la costera de la montanya era un recurs ya usat pels grecs, encara que Vitruvi la feu costum romana. L'objectiu era aforrar en material (cimentacio sobre tot), ya que no necessitava fer una obra massiça.  
+
L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del [[sigle XVI]], i des de l'últim terç del [[sigle XVIII]].
  
−
L'us del formigo per mig d'encofrats, ajudava tambe a este aforro. Nomes en alguns punts com la cavea se cobri l'opus caementium en la pedra local de la propia montanya (calcarea), lo que permeti tambe estalviar els costs de transport.
+
En el sigle XVI, a soles dos d'estos teatres eren ben coneguts en terres hispanes: Mèrida i Sagunt.
 +
A mitat del sigle XVI, Mario Arecio afirmava haver vist “un teatre en la seua escena al que res li falta.”. Per les mateixes dates, no opinava lo mateix el croniste Martí de Viciana, qui compartia l'admiració, pero en certa confusió, puix lo descrivia com “un edifici conforme al coliseu de Roma, a soles que este no es va poder fer més de mig círcul per estar en pendent i no en planiça, i és obra digna de ser vista per estar feta de maravellosa faedura i matèria.”.
  
−
El teatre a sofrit a lo llarc de la seua historia una serie d'intervencions a fi de reconstruir-lo, no sempre afortunades. Ya de principis del XIX s'instaurà, segons Laborde, l'ofici de conservador del teatre, que se va vore reconegut al declarar el 16 d'agost de 1896 l'edifici Monument Nacional (fon el primer de tots). Des de 1930 a 1978 se contabilisen 17 operacions de rehabilitacio, procurant restablir l'image del monument. L'ultima de totes estes intervencions i la mes negativa se produi en 1986 de la ma dels arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Grassi]], els quals introduixen elements impropis de l'arquitectura romana de l'epoca. En principi el monument original queda cobert o enterrat per una estora de lloses de marbre italià, que se completa per un escena i modern i minimaliste que no reflectix l'arquitectura romana (veja's la reconstruccio aci al costat).
+
Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en l'any [[1563]] el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre.
 +
Pocs anys despuix, Enrique Cock, arquer del rei Felip II, entrà en la ciutat en el “desig de vore les antiguetats d'eixa nobilíssima colònia de romans.”
  
−
Esta intervencio anava en contra de la Llei del Patrimoni Historico-Artistic i com a dita agressio quedà en mans del [[Tribunal Superior de Justicia]] que donà la rao als que s'opongueren a l'obra dura. A dia de hui les autoritats politiques encara no han complit la sentencia de reinstaurar el monument. Lo pijor de tot es que l'obra, en contra de la llei d'or de la restauracio, no es reversible, lo qual deixa en mal estat a un monument protegit. a banda l'intervencio afegi nous elements com taquilles i ascensors moderns, en totes les obres d'adaptacio de l'edifici que comporta, moltes d'elles agressives.
+
Richard Twiss, en l'any [[1772]], mostrava el seu esglai per les ruïnes romanes.  
 +
Per les mateixes dates Charles Davillier deya: “el teatre està encara bastant be conservat”, i estimava el seu aforament en 9.000 persones.
 +
Antonio Ponz es maravellà en la “celebrada Sagunt(...)”, i especialment en el seu teatre, “una de les antigalles de més reputació en Espanya.”
 +
A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés.
  
−
Per a finalisar, i com a resum, direm que la finalitat de l'edifici es merament d'esplai, per al fruir de ciutadans. Un us, per tant, sacre i profa, tipic d'una societat desenrollada com la saguntina, contextualisat dins d'una epoca d'esplendor. Les influencies de l'edifici son varies, tant anteriors ([[teatre grec]]) com contemporanees (Antoni Ponz el comparà en el [[teatre Marcellus]] de Roma).
+
== Conservació, restauració i intervenció ==
 +
Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional.
 +
Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici.
  
−
Autor: [[Albert Cuadrado]]
+
En l'any [[1986]], en un criteri molt diferent, puix es varen abandonar principis restauradors en estil, s'inicià un polèmic proyecte, que, bàsicament, contemplava revestir la càvea en lloses de travertí, i restituir el concepte d'espai teatral romà de l'escena, pero en un conscient alluntament dels elements formals que configuraren aquell.
  
−
Font  [http://www.elpalleter.com/formacio/historia/sagunt.htm [[El Palleter]]]
+
L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit. 
  
−
[[Categories: Arquitectura]]
+
== Referències ==
 +
* A. Balil Illana, Esculturas romanas de la Península Ibérica, vol. 3, Valladolid, 1980, p. 12
 +
* Estellés González, Josep Maria; Pérez i Durà, F. Jordi (1991). Sagunt: Antigüedad e ilustración. Archius i Documents. Alfons El Magnànim. ISBN 84-7822-037-2
 +
* [https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2009/06/07/agressio-teatre-roma-13254410.html «Agressió al teatre romà». Levante-EMV. 7 de junio de 2009]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Aranegui Gasco, Carmen (2004). Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano. Barcelona: Bellaterra. ISBN 9788472902435
 +
* Hernández Hervás, Emilia (1988). Generalidad Valenciana, ed. El Teatro Romano de Sagunto. Valéncia. ISBN 978-8475795256
 +
* Ortiz, Josef (1807). Viage arquitectonico-antiquario de España. Impr. real
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Teatre Romà de Sagunt}}
 +
 
 +
[[Categoria:Teatres de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Última revisió del 19:37 27 jul 2024

Teatre Romà de Morvedre o Sagunt

Orige[editar | editar còdic]

Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del sigle I a. C., i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi (14-37). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del sigle II.

El Teatre i la seua situació[editar | editar còdic]

L'ubicació del Teatre romà de Sagunt respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana: “De Architectura”, de Marco Vitruvio Polion.

En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic.

El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea).

Les parts del teatre[editar | editar còdic]

Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el sigle XVIII, davant l'absència d'una bona planta del Teatre de Sagunt, sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de Roma, molt paregut ad este de Morvedre. La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc. La orchestra, reservada a les autoritats, és un espai semicircular que té un diàmetro de més de 15 metros.

La càvea, espai d'assents destinat al públic, presenta la mateixa forma semicircular de l'espai precedent i un diàmetro d'uns 90 metros. Se dividix horisontalment en tres parts, i verticalment en els espais compresos entre passos radials.

A les grades, a diferència d'un teatre grec, s'accedix per una série de corredors o galeries mediant vomitoris, lo que facilita els desplaçaments del públic en orde.

L'edifici en el temps, a través dels seus visitants[editar | editar còdic]

L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps. Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'Imperi Romà deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma.

L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del sigle XVI, i des de l'últim terç del sigle XVIII.

En el sigle XVI, a soles dos d'estos teatres eren ben coneguts en terres hispanes: Mèrida i Sagunt. A mitat del sigle XVI, Mario Arecio afirmava haver vist “un teatre en la seua escena al que res li falta.”. Per les mateixes dates, no opinava lo mateix el croniste Martí de Viciana, qui compartia l'admiració, pero en certa confusió, puix lo descrivia com “un edifici conforme al coliseu de Roma, a soles que este no es va poder fer més de mig círcul per estar en pendent i no en planiça, i és obra digna de ser vista per estar feta de maravellosa faedura i matèria.”.

Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de Felip II de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en l'any 1563 el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre. Pocs anys despuix, Enrique Cock, arquer del rei Felip II, entrà en la ciutat en el “desig de vore les antiguetats d'eixa nobilíssima colònia de romans.”

Richard Twiss, en l'any 1772, mostrava el seu esglai per les ruïnes romanes. Per les mateixes dates Charles Davillier deya: “el teatre està encara bastant be conservat”, i estimava el seu aforament en 9.000 persones. Antonio Ponz es maravellà en la “celebrada Sagunt(...)”, i especialment en el seu teatre, “una de les antigalles de més reputació en Espanya.” A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de 1811, quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el Palau Real de Valéncia, sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés.

Conservació, restauració i intervenció[editar | editar còdic]

Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del sigle XIX la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'agost de 1896 en la declaració de Monument Nacional. Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en Espanya. Des de 1930 fins a 1978, 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici.

En l'any 1986, en un criteri molt diferent, puix es varen abandonar principis restauradors en estil, s'inicià un polèmic proyecte, que, bàsicament, contemplava revestir la càvea en lloses de travertí, i restituir el concepte d'espai teatral romà de l'escena, pero en un conscient alluntament dels elements formals que configuraren aquell.

L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.

Referències[editar | editar còdic]

  • A. Balil Illana, Esculturas romanas de la Península Ibérica, vol. 3, Valladolid, 1980, p. 12
  • Estellés González, Josep Maria; Pérez i Durà, F. Jordi (1991). Sagunt: Antigüedad e ilustración. Archius i Documents. Alfons El Magnànim. ISBN 84-7822-037-2
  • «Agressió al teatre romà». Levante-EMV. 7 de junio de 2009

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aranegui Gasco, Carmen (2004). Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano. Barcelona: Bellaterra. ISBN 9788472902435
  • Hernández Hervás, Emilia (1988). Generalidad Valenciana, ed. El Teatro Romano de Sagunto. Valéncia. ISBN 978-8475795256
  • Ortiz, Josef (1807). Viage arquitectonico-antiquario de España. Impr. real

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teatre_romà_de_Sagunt&oldid=339156»