Diferència entre les revisions de "En defensa de la llengua valenciana"
m |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Cense.jpg|thumb|right|250px|Portada del llibre]] | [[Image:Cense.jpg|thumb|right|250px|Portada del llibre]] | ||
| − | '''En defensa de la llengua valenciana''' és el títul d'un llibre de l'escritor [[Valencians|valencià]] [[Miquel Adlert Noguerol]] que fon editat l'any [[1977]]. El seu títul complet és ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla''. | + | '''En defensa de la llengua valenciana''' és el títul d'un llibre de l'escritor [[Valencians|valencià]] [[Miquel Adlert Noguerol]] que fon editat en l'any [[1977]]. El seu títul complet és ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla''. |
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Bibliografia | Bibliografia | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' ([[Valéncia]], [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l'espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l'atac és contra l'essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen imposar al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]], pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Miquel Adlert Noguerol]] | * [[Miquel Adlert Noguerol]] | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:07 19 oct 2024
En defensa de la llengua valenciana és el títul d'un llibre de l'escritor valencià Miquel Adlert Noguerol que fon editat en l'any 1977. El seu títul complet és En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla.
Ficha del llibreEditar
- Títul: En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla
- Autor: Miquel Adlert Noguerol
- Imprenta: Artes Gráficas Soler
- Editorial: Del Cénia al Segura
- Any: 1977
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- Depósit Llegal: v. 2.988-1977
IndexEditar
I. Explicacions
1. Caic en l'engany de la catalanisació i me n'ixc.
2. Ciència, Llengua, Poble i Cultura.
3. Caràcter del present treball.
II. Instruccions
- Vocals
- Consonants
- Signes ortogràfics auxiliars
- Accents
- Substantiu
- Adjectiu
- Plurals
- Femení
- Diminutius, aumentatius i afectius
- Article (sic)
- Pronom
- Verbs
- Adverbi
- Preposició
- Geminacions
- Radical
- Terminació
- Tractaments
- Substitucions de paraules
- Modismes
- Denominacions
- Mare de Déu del Desamparats i no Desemparats
- Micalet i no Miquelet
- Regne de Valéncia o Valéncia o Regió Valenciana o Regió de Valéncia i no País Valencià ni Llevant
- Valéncia i no València
Bibliografia
CitesEditar
Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.
El servilisme castellaniste no arribà mai a tant com el pancatalaniste, que ataca els punts neuràlgics més sensibles de l'espirit valencià. Començà per la fonètica de la paraula Valéncia, substituint-la per la catalana, naturalment. Seguí contra el nom territorial valencià substituint-lo per u que indica ser part de Catalunya, i per això també substituïx el topònim Valéncia pel gentilici Valencià, reduint el topònim a la ciutat. Despuix l'atac és contra l'essència de la llengua negant que siga privativa valenciana per a dir que, clar, és la catalana. I ara, én un criteri bicoloriste de la bandera, que és la catalana, naturalment. Contra el concepte -¡i sentiment !!- tricoloriste que hem tingut sempre els valencianistes, que abans de la guerra, en els balcons de les nostres entitats, en els actes nostres, en nostres manifestacions, ostentàvem, com a bandera de tot el territori valencià, la tricolor de roig, groc i blau. I tot serà com el poble valencià vullga.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol
L'Idioma no es una qüestio cientifica en el sentit de ser un producte d'una ciencia, sino al reves: una ciencia - la filologica - es producte de la llengua; no es una llengua merament especulativa (...). Ara els filolecs valencians pancatalanistes s'han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant fan una llengua i volen imposar al poble l'artificialitat de sa factura cientifica.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977, pàgs. 18 i 19), per Miquel Adlert Noguerol
La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim País Valencià és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels Països Catalans. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol
La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.
En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977), per Miquel Adlert Noguerol