Diferència entre les revisions de "Maria Callas"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «230px|miniaturadeimagen|Maria Callas '''Maria Anna Cecilia Sofia Kalogeropoúlos''' (Nova York, Estats Units, 2 de decembr...»)
 
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Tosca Callas.jpg|230px|miniaturadeimagen|Maria Callas]]
+
[[Archiu:Maria Callas 1958.jpg|thumb|240px|Maria Callas en l'any [[1958]]]]
'''Maria Anna Cecilia Sofia Kalogeropoúlos''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[2 de decembre]] de [[1923]]-[[París]], [[França]], [[16 de setembre]] de [[1977]]), més coneguda com '''Maria Callas''', fon una [[soprano]] [[Grècia|grega]] considerada la cantant d'[[òpera]] més eminent del [[sigle XX]]. Capaç de reviure el ''[[bel canto]]'' en la seua curta pero important carrera, fon nomenada «La Divina» (com abans la célebre [[Claudia Muzio]]) pel seu extraordinari talent.
+
'''Maria Anna Cecilia Sofia Kalogeropoúlos''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[2 de decembre]] de [[1923]] - [[París]], [[França]], [[16 de setembre]] de [[1977]]), més coneguda com '''Maria Callas''', fon una [[soprano]] [[Grècia|grega]] considerada la cantant d'[[òpera]] més eminent del [[sigle XX]]. Capaç de reviure el ''[[bel canto]]'' en la seua curta pero important carrera, fon nomenada «La Divina» (com abans la célebre [[Claudia Muzio]]) pel seu extraordinari talent.
 +
 
 +
Encara hui genera controvèrsia la seua peculiar veu, de registre ampli i que, unida al seu domini de la tècnica, li va permetre cantar rols des de soprano llaugera (Lucia, Semiramide, Gilda) als dramàtics (Brunilda, Lady Macbeth) i inclús de mezzo (Carmen, Dalila), i alternar en èxit entre personages de coloratura àgil i dramàtics pesats. També és recordada per rescatar, inclús de l'oblit, diversos personages de l'òpera en la seua essència dramàtica i expressiva.
  
 
El seu nom està associat en la memòria colectiva a [[Aristòtil Onassis]], el gran amor de la seua vida.
 
El seu nom està associat en la memòria colectiva a [[Aristòtil Onassis]], el gran amor de la seua vida.
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://elpais.com/cultura/2023-12-02/cien-anos-de-maria-callas-la-soprano-griega-que-cambio-la-opera-y-el-mundo.html Enano, Virginia López (2 de diciembre de 2023). «Cien años de María Callas, la soprano griega que cambió la ópera y el mundo». El País]
 +
* [https://shangay.com/2018/05/11/maria-by-callas-el-mas-fascinante-retrato-intimo-de-la-diva-entre-las-divas/ Fresno, Nacho (11 de mayo de 2018). «‘Maria by Callas’, el más fascinante retrato íntimo de la diva de las divas». shangay.com.]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Callas, Evangelia, My daughter Maria Callas. Fleet, New York 1960
 +
* Gage, Nicholas: Greek Fire: The Story of Maria Callas and Aristotle Onassis, ISBN 0-446-61076-3.
 +
* Stelios Galatópulos, Callas la Divina. Art that Conceals art-Cunningham, Londra 1963
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 10:36 2 feb 2024

Maria Callas en l'any 1958

Maria Anna Cecilia Sofia Kalogeropoúlos (Nova York, Estats Units, 2 de decembre de 1923 - † París, França, 16 de setembre de 1977), més coneguda com Maria Callas, fon una soprano grega considerada la cantant d'òpera més eminent del sigle XX. Capaç de reviure el bel canto en la seua curta pero important carrera, fon nomenada «La Divina» (com abans la célebre Claudia Muzio) pel seu extraordinari talent.

Encara hui genera controvèrsia la seua peculiar veu, de registre ampli i que, unida al seu domini de la tècnica, li va permetre cantar rols des de soprano llaugera (Lucia, Semiramide, Gilda) als dramàtics (Brunilda, Lady Macbeth) i inclús de mezzo (Carmen, Dalila), i alternar en èxit entre personages de coloratura àgil i dramàtics pesats. També és recordada per rescatar, inclús de l'oblit, diversos personages de l'òpera en la seua essència dramàtica i expressiva.

El seu nom està associat en la memòria colectiva a Aristòtil Onassis, el gran amor de la seua vida.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Callas, Evangelia, My daughter Maria Callas. Fleet, New York 1960
  • Gage, Nicholas: Greek Fire: The Story of Maria Callas and Aristotle Onassis, ISBN 0-446-61076-3.
  • Stelios Galatópulos, Callas la Divina. Art that Conceals art-Cunningham, Londra 1963

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons