Diferència entre les revisions de "Disturbis de Stonewall"

Última revisió del 17:00 29 jun 2023

Stonewall Inn

El disturbis de Stonewall tingueren lloc el 28 de juny de 1969 en Nova York (Estats Units). En un chicotet bar del village nomenat "Stonewall Inn" tingué lloc el primer gran enfrontament entre els gais i la policia. A partir d'esta "rebelió", gais i lesbianes varen escomençar a organisar-se institucionalment. En commemoració de l'acontenyiment té lloc, a fins de juny de cada any, la Desfilada d'Orgull Gai que es fa en bona part del món.

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el breçol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village novayorkí, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones varen ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual varen anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

El Stonewall Inn era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década dels 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona caçaven a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El 27 de juny, despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detinguts.

La rebelió de Stonewall[editar | editar còdic]

Placa commemorativa en Stonewall Inn

Tot va ocórrer durant l'últim fi de semana de juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcohòliques varen entrar en el "Stonewall Inn", situat en Christopher Street. Presuntament, estaven allí per a controlar les violacions a les lleis de control d'alcohols. Pero varen escomençar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, varen llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un. Ya no varen poder més, en lloc d'agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i varen lluitar defenent-se. Algú va traure d'alli un parquimetro i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies varen ser atrapats dins. Aquells, varen destrossar el local i varen demanar reforços. Una força desproporcionada de vehículs policials varen acodir a tota presa a l'escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut va créixer. Algú va calar foc i ya les protestes no varen parar fins els tres dies. Per primera vegada, despuix d'innomenables anys de repressió, aquell punt d'inflexió va fer nàixer i créixer el Gai Power

El naiximent del Gai Power[editar | editar còdic]

Stonewall Inn en l'any 2005.

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.

Despuix de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, varen conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren més allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors.

Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Actualment moltes organisacions orgullosament utilisen el noms de Stonewall o del carrer Christopher. Durant l'estiu i la primavera d'hivern de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a Nova York, Berkeley, Los Àngeles, San Francisco i San José. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de lliberació gai foren creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme en Nova York en l'agost de l'any 1969. Atres marches foren organisades per primera volta en 1970 en Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos.

Dia Internacional de l'Orgull[editar | editar còdic]

El 12 d'octubre de 1985, en la conferència anual de l'Associació Internacional dels coordinadors de l'orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegació de Los Àngeles, de Christopher Street West, propongué que el 25 aniversari de la rebelió de Stonewall fora observat en la primera celebració Internacional de l'orgull Homosexual. Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del Stonewall 25 en el Dia Internacional de l'Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferències de la coordinació d'orgull en Vancouver, Minneapolis i Boston, i en les conferències de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) en Estocolm i en París, a on els delegats varen discutir i varen formular el nom i les demandes de la marcha internacional.

L'històrica revolució de Stonewall fon immortalisada en 1989 en Manhattan per l'escultor George Segal, una escultura de bronze que es va denominar "La lliberació Gai", que representa a una parella de gais i atra de lesbianes a grandària natural, situada en la concorreguda Plaça Christopher, en el mateix centre de Village, cor del món gai novayorquí.

Ademés l'Associació Nacional de Parcs agregà al parc anex a "Stonewall Inn" a la llista de llocs històrics en els EUA. El bar a on es va iniciar el moviment de resistència actualment otorga premis a aquells que solen destacar, ajudant a les seues comunitats respectives a eixir de la clandestinitat i la persecució.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Disturbis de Stonewall.

Comunitat LGBT ·
LGBT • Dia Internacional de l'Orgull LGBT • Disturbis de Stonewall • Gai • Lesbiana • Safo • Homosexualitat • Regne de Valencia, Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{Plantilla:uiquificar}}
+[[Archiu:Stonewall Inn raid sign pride weekend 2016.jpg|250px|miniaturadeimagen|Stonewall Inn]]
+El '''disturbis de Stonewall'''  tingueren lloc el [[28 de juny]] de [[1969]] en [[Nova York]] ([[Estats Units]]). En un chicotet bar del village nomenat "Stonewall Inn" tingué lloc el primer gran enfrontament entre els gais i la policia. A partir d'esta "rebelió", gais i lesbianes varen escomençar a organisar-se institucionalment. En commemoració de l'acontenyiment té lloc, a fins de [[juny]] de cada any, la Desfilada d'Orgull Gai que es fa en bona part del món.
-'''LA BATALLA DE STONEWALL INN''', [[28 de juny]] de [[1969]].
+Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el breçol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village novayorkí, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones varen ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual varen anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.
-En [[Nova York]], el Empire State Building Iluminat anualment de blau, espígol i blanc per a commemorar l'aniversari de Stonewall i, per tant, el Dia Internacional de l'Orgull gai. Tot va nàixer en l'alçament del 28 de juny de 1969.
+El ''Stonewall Inn'' era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década dels 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona caçaven a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detinguts.
+== La rebelió de Stonewall ==
-En un chicotet bar del village cridat "Stonewall Inn" va tindre lloc el primer gran enfrontament entre els gais i la policia. A partir d'esta "rebelió", gais i lesbianes varen començar a organisar-se institucionalment. En commemoració de l'acontenyiment té lloc, a fins de [[juny]] de cada any, la Desfilada d'Orgull Gai que es fa en bona part del món.
+[[Archiu:The Plaque at Stonewall Inn.jpg|250px|miniaturadeimagen|Placa commemorativa en Stonewall Inn]]
+Tot va ocórrer durant l'últim fi de semana de juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcohòliques varen entrar en el "Stonewall Inn", situat en Christopher Street. Presuntament, estaven allí per a controlar les violacions a les lleis de control d'alcohols. Pero varen escomençar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, varen llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un. Ya no varen poder més, en lloc d'agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i varen lluitar defenent-se. Algú va traure d'alli un parquimetro i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies varen ser atrapats dins. Aquells, varen destrossar el local i varen demanar reforços. Una força desproporcionada de vehículs policials varen acodir a tota presa a l'escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut va créixer. Algú va calar foc i ya les protestes no varen parar fins els tres dies. Per primera vegada, despuix d'innomenables anys de repressió, aquell punt d'inflexió va fer nàixer i créixer el ''Gai Power''
-Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el bressol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village neoyorkino, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones varen ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual varen anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.
+==El naiximent del Gai Power ==
+[[Archiu:Stonewall Inn with Flowers-2005.jpg|200px|miniaturadeimagen|Stonewall Inn en l'any 2005.]]
-El "Stonewall Inn" era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década de els 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ''caçaven'' a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es varen enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detenguts.
+El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.
-==La rebelió de Stonewall==
+Despuix de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, varen conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren més allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors.
-Tot va ocórrer durant l'últim cap de semana de Juny de 1969, agents de la policia i agents de control de begudes alcohòliques varen entrar en el "Stonewall Inn", situat en Christopher Street. Presuntament, estaven allí per a controlar les violacions a les lleis de control d'alcohols. Pero varen començar insultant i agredint a la clientela, i despuix de comprovar identitats, varen llançar lliteralment als clients fora del bar, un a un. Ya no varen poder més, en lloc de agarrar i anar-sen silenciosament en la nit, com sempre ho varen fer durant anys, travestis, estudiants, i atres clients, es varen mantindre en el seu territori i varen lluitar defenent-se. Algú va traure d'alli un parquimetre i ho va utilisar per a assegurar la porta com barricada. Els agents i els policies varen ser atrapats dins. Aquells, varen destrossar el local i varen demanar reforços. Una força desproporcionada de vehículs policials varen acodir a tota presa a l'escena en les llums girant i les sirenes sonant. La multitut va créixer. Algú va calar foc i ya les protestes no varen parar fins els tres dies. Per primera vegada, despuix d'innomenables anys de repressió, aquell punt d'inflexió va fer nàixer i créixer el ''Gai Power''
+Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Actualment moltes organisacions orgullosament utilisen el noms de Stonewall o del carrer Christopher. Durant l'estiu i la primavera d'hivern de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a [[Nova York]], [[Berkeley]], [[Los Àngeles]], [[San Francisco]] i [[San José]]. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de lliberació gai foren creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme en Nova York en l'[[agost]] de l'any 1969. Atres marches foren organisades per primera volta en 1970 en Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos.
-==El naiximent del ''Gai Power''==
+== Dia Internacional de l'Orgull ==
+El [[12 d'octubre]] de [[1985]], en la conferència anual de l'Associació Internacional dels coordinadors de l'orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegació de [[Los Àngeles]], de Christopher Street West, propongué que el 25 aniversari de la rebelió de Stonewall fora observat en la primera celebració Internacional de l'orgull Homosexual. Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del ''Stonewall 25'' en el Dia Internacional de l'Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferències de la coordinació d'orgull en [[Vancouver]], [[Minneapolis]] i [[Boston]], i en les conferències de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) en [[Estocolm]] i en [[París]], a on els delegats varen discutir i varen formular el nom i les demandes de la marcha internacional.
-El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots varen considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es varen succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que varen participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.
+L'històrica revolució de Stonewall fon immortalisada en 1989 en [[Manhattan]] per l'escultor [[George Segal]], una escultura de bronze que es va denominar "La lliberació Gai", que representa a una parella de gais i atra de lesbianes a grandària natural, situada en la concorreguda Plaça Christopher, en el mateix centre de Village, cor del món gai novayorquí.
-Després de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, varen conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren mes allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors.
+Ademés l'Associació Nacional de Parcs agregà al parc anex a "Stonewall Inn" a la llista de llocs històrics en els EUA. El bar a on es va iniciar el moviment de resistència actualment otorga premis a aquells que solen destacar, ajudant a les seues comunitats respectives a eixir de la clandestinitat i la persecució.
-Estos successos varen ser agarrats en un significat mític. Moltes organisacions orgullosament usen Stonewall o La calle Christopher menge els seus noms. Durant l'estiu i la primavera d'hivenr de 1969, cinc fronts de llibertament Gai varen florir a Nova York, Berkeley, Els Angeles, San Francisco i San José. A fins dels anys 70 uns 300 fronts de llibertament gai varen ser creats. La primera commemoració de la rebelió de Stonewall es va portar a terme a Nova York a l'[[agost]] de 1969. Atres Marches varen ser organisades per primera volta en 1970 a Nova York i Los Àngeles en l'aniversari dels successos, una tradició havia naixcut.
+==Vore també ==
+* [[Dia Internacional de l'Orgull LGBT]]
+* [[Homosexualitat]]
+* [[Regne de Valencia, Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals]]
-==Naix el Dia Internacional de l'Orgull==
+==Enllaços externs==
+{{commonscat|Stonewall Inn}}
-El [[12 d'octubre]] de [[1985]], en la conferència anual de l'Associació Internacional dels coordinadors de l'orgull gai, Morris Knight, un membre de la delegació de Los Àngeles, de Christopher street west, va propondre que l'aniversari  25 de la rebelió de Stonewall fóra observat en la primera celebració Internacional de l'orgull Homosexual. Des de llavors, esta proposta de metamorfosis del ''Stonewall 25'' en el Dia Internacional de l'Orgull es va trobar en una entusiasta resposta en les conferències de la coordinació d'orgull en Vancouver, Minneapolis i Boston, i en les conferències de la ILGA (Associació Internacional de Lesbianes i Gais) a Estocolm i a París, on els delegats varen discutir i varen formular el nom i les demandes de la marcha internacional.
+{{LGBT}}
+[[Categoria:Homosexualitat]]
-L'històrica revolució de Stonewall va ser immortalisada en 1989 en Manhattan per l'escultor George Segal, una escultura de bronze que es va denominar "el llibertament Gai", que representa a una parella de gais i atra de lesbianes a grandària natural, situada en la concorreguda Plaça Christopher, en el mateix centre de Village, cor del món gai novaiorquès. A demés l'Associació Nacional de Parcs va agregar al parc annex a "Stonewall Inn" a la llista de llocs històrics en els EUA El bar on es va iniciar el moviment de resistència actualment otorga premis aquells que solen destacar, ajudant a les seues comunitats respectives a eixir de la clandestinitat i la persecució
-==Enllaços externs==
-*[http://www.zenkiu.net/papers/llegeix_es.php?Document=128 articul de Manuel Mancera.]
-*[http://www.RVGL.org RVGL]