Diferència entre les revisions de "H"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Latin H.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra H]]
 
La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''.  
 
La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''.  
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
+
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige [[llatí]] que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar [[hiat|hiats]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') inclús  en els seus plurals (Joc'''h'''s florals).
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
Llínea 8: Llínea 9:
 
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
 
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
 
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
 
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
== Referències ==
 
{{referències}}
 
 
== Vore també==
 
== Vore també==
 
*[[Alfabet valencià]]
 
*[[Alfabet valencià]]
 
*[[Dígraf]]
 
*[[Dígraf]]
 +
 +
== Referències ==
 +
{{referències}}
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|H}}
 +
{{Commonscat|H}}
  
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]

Última revisió del 21:08 28 set 2022

Lletra H

La H, h en minúscula, és l'octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.

Fonètica[editar | editar còdic]

Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) inclús en els seus plurals (Jochs florals).

Ortografia[editar | editar còdic]

S'escriu hac[editar | editar còdic]

  • En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
  • No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons