Diferència entre les revisions de "T"
m |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref> | + | [[Archiu:Latin T.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra T]] |
| + | La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. | ||
| + | |||
| + | Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV|Mol-le}}</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>{{DGLV|Almel-la}}</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala). | ||
| + | |||
| + | El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>{{DGLV|Platja}}</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>{{DGLV|Cotna}}</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>{{DGLV|Setmana}}</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>{{DGLV|Guatla}}</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>{{DGLV|Motlle}}</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>{{DGLV|Atxa}}</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià representa l'[[oclusiva alveolar sorda]]. | + | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva alveolar sorda]]. |
En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de [[N|en]] (cant, pronunciat ''can'') o de [[L|el]] (molt, pronunciat ''mol''), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes. | En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de [[N|en]] (cant, pronunciat ''can'') o de [[L|el]] (molt, pronunciat ''mol''), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes. | ||
| Llínea 17: | Llínea 22: | ||
*[[Alfabet valencià]] | *[[Alfabet valencià]] | ||
*[[Dígraf]] | *[[Dígraf]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|T}} | ||
| + | {{Commonscat|T}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 21:22 28 set 2022
La T, t en minúscula, és la vigèsima lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és te. En l'edat mija s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en valencià, puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.
Com a curiositat, Lluís Fullana encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la RACV recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le[1] (escritura antiga per a mòle), almel-la[2] (variant dialectal d'armela) o guatla[3] (variant antiga de guala).
El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: platja[4] (hui plaja), metge[5] (hui mege), cotna[6] (hui cona), setmana[7] (hui semana), guatla[8] (hui guala), motlle[9] (variant de mol-le, hui mòle), atxa[10] (hui acha, que és una arma, no confondre en l'astral); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià representa l'oclusiva alveolar sorda.
En alguns dialectes és comú la pèrdua de la te final darrere de en (cant, pronunciat can) o de el (molt, pronunciat mol), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre pronuncia les tes.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu te[editar | editar còdic]
- Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.
- En el grup consonàntic TR: truc, atraure.
- En el prefix grec AT-: atmòsfera (vore de).
- Davant de Z: dotze.
- En posició final de paraula posarem sempre T encara que en derivar se transforme en D o se conserve: fort, fortalea; cert, certea; càlit, no càlid, pero caliditat; abat, no abad, pero abadia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre T.