Diferència entre les revisions de "R"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]...») |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre'''. | + | [[Archiu:Latin R.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra R]] |
| + | La '''R''', '''r''' en minúscula, és la dècima ocatva [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en [[valencià]] és '''er''', pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, '''erre''', i inclús, quan va entre vocals, '''ere''', per a distinguir-la del sò de la [[Rr (dígraf)|doble er]], que també pot rebre el nom castellà de ''erre''. | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] | + | En [[valencià]] la lletra er se pronuncia [[alveolar]] vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de [[consonant oclusiva]]. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el [[dígraf]] [[Rr (dígraf)|doble er]]. |
| − | En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. | + | En els dialectes del nort de [[Província de Castelló|Castelló]] hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals ''diners'' i ''socors'', a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 17: | Llínea 18: | ||
== Vore també== | == Vore també== | ||
| − | *[[Alfabet valencià]] | + | * [[Alfabet valencià]] |
| − | *[[Dígraf]] | + | * [[Dígraf]] |
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Er}} | ||
| + | {{Commonscat|R}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||
Última revisió del 12:31 17 jun 2024
La R, r en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en valencià és er, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, erre, i inclús, quan va entre vocals, ere, per a distinguir-la del sò de la doble er, que també pot rebre el nom castellà de erre.
Fonètica[editar | editar còdic]
En valencià la lletra er se pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de consonant oclusiva. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el dígraf doble er.
En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals diners i socors, a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.
Ortografia[editar | editar còdic]
S'escriu er[editar | editar còdic]
- En sò de [r] (carreter)
- En inicial de paraula: roda, rajola.
- En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
- En sò de [ɾ] (cara)
- En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
- En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.
- En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre R.