Diferència entre les revisions de "H"
Pàgina nova, en el contingut: «La '''H''' és la octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El...» |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''H''' és | [[Archiu:Latin H.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra H]] | ||
La '''H''', '''h''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en [[valencià]] és '''hac''', pero per castellanisme també es sol conéixer com a '''haig'''. | |||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el | Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige [[llatí]] que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar [[hiat|hiats]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') inclús en els seus plurals (Joc'''h'''s florals). | ||
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 8: | Llínea 9: | ||
* En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern. | * En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern. | ||
* No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir. | * No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir. | ||
== Vore també== | |||
*[[Alfabet valencià]] | |||
*[[Dígraf]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
[[Categoria:Lletres de l'alfabet | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|H}} | |||
{{Commonscat|H}} | |||
[[Categoria:Llingüística]] | |||
[[Categoria:Valencià]] | |||
[[Categoria:Gramàtica del valencià]] | |||
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]] | |||
Última revisió del 21:08 28 set 2022
La H, h en minúscula, és l'octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.
Fonètica
[editar | editar còdic]Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) inclús en els seus plurals (Jochs florals).
Ortografia
[editar | editar còdic]S'escriu hac
[editar | editar còdic]- En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
- No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre H.