Diferència entre les revisions de "Llei de l'atracció"
m (→Principis) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Alguns autors identifiquen antecedents històrics de la "llei d'atracció" en l'hinduisme i a través de l'hinduisme en la [[teosofia]], pero també s'han trobat referències en el [[judaisme]], cristianisme (Mateu 21.22 Marc 11.24) i en el [[zohar]] (la càbala).<ref name="courier">Watkin, T. [http://www.courier-journal.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070422/OPINION04/704220461 'The Secret': Ask. Believe. Receive. That's the mantra.] The Courier Journal, April 22nd 2007</ref><ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Bombay Theosophical Publication Fund.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Bombay+Theosophical+Publication+Fund" id="cxCITAREFTatya1887" tabindex="0"> </span></ref> L'existència d'estos antecedents, no implica que tots ells estiguen històricament conectats, puix la llei de l'atracció podria sorgir com a resultat de prejuïns cognitius comuns a tots els sers humans. | Alguns autors identifiquen antecedents històrics de la "llei d'atracció" en l'hinduisme i a través de l'hinduisme en la [[teosofia]], pero també s'han trobat referències en el [[judaisme]], cristianisme (Mateu 21.22 Marc 11.24) i en el [[zohar]] (la càbala).<ref name="courier">Watkin, T. [http://www.courier-journal.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20070422/OPINION04/704220461 'The Secret': Ask. Believe. Receive. That's the mantra.] The Courier Journal, April 22nd 2007</ref><ref> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.  Bombay Theosophical Publication Fund.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Bombay+Theosophical+Publication+Fund" id="cxCITAREFTatya1887" tabindex="0"> </span></ref> L'existència d'estos antecedents, no implica que tots ells estiguen històricament conectats, puix la llei de l'atracció podria sorgir com a resultat de prejuïns cognitius comuns a tots els sers humans. | ||
| − | Les elaboracions modernes d'esta idea deuen la seua existència, en part, a James Allen (1864-1912) que en 1902 va publicar ''As a man thinketh'' (‘pensa com un home’). Posteriorment Wallace Delois Wattles (1860-1911) va publicar ''La ciència de fer-se ric'' (1910), Charles F. Haanel va publicar ''The Master Key System'' (‘El sistema de la clau mestra') (1912). Durant el sigle XX diversos autors han fet referència ad estes obres i les idees contingudes en elles. | + | Les elaboracions modernes d'esta idea deuen la seua existència, en part, a James Allen (1864-1912) que en l'any [[1902]] va publicar ''As a man thinketh'' (‘pensa com un home’). Posteriorment Wallace Delois Wattles (1860-1911) va publicar ''La ciència de fer-se ric'' (1910), Charles F. Haanel va publicar ''The Master Key System'' (‘El sistema de la clau mestra') (1912). Durant el [[sigle XX]] diversos autors han fet referència ad estes obres i les idees contingudes en elles. |
Esta llei diu que, per mig del pensament, és possible atraure tot lo que es desige, per este motiu s'associa la Llei de l'atracció en la llei del mentalisme, un dels 7 principis o lleis espirituals d'Hermes Trismegisto, enunciades en el ''Kybalión'', llibre escrit pels Tres Iniciats. La llei del mentalisme diu que tot a l'univers és una creació mental i que l'home, per mig del seu pensament, crea la seua pròpia realitat. | Esta llei diu que, per mig del pensament, és possible atraure tot lo que es desige, per este motiu s'associa la Llei de l'atracció en la llei del mentalisme, un dels 7 principis o lleis espirituals d'Hermes Trismegisto, enunciades en el ''Kybalión'', llibre escrit pels Tres Iniciats. La llei del mentalisme diu que tot a l'univers és una creació mental i que l'home, per mig del seu pensament, crea la seua pròpia realitat. | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Alguns aficionats als jocs de raonament han trobat incongruències i contradiccions en esta suposta llei. Estes contradiccions passarien per trobar un método de relacionar-les en lleis físiques conegudes i demostrades per a aixina mostrar que són incongruents per [[reducció a l'absurt]].<ref>[http://www.oncriteria.com/assertion/a-ley-de-atraccion-es-totalmente-falsa-ya-que-viola-muchos-principios-fisicos-a103-95 Razonamientos; Principios físicos contrarios a la ley de la atracción]</ref> | Alguns aficionats als jocs de raonament han trobat incongruències i contradiccions en esta suposta llei. Estes contradiccions passarien per trobar un método de relacionar-les en lleis físiques conegudes i demostrades per a aixina mostrar que són incongruents per [[reducció a l'absurt]].<ref>[http://www.oncriteria.com/assertion/a-ley-de-atraccion-es-totalmente-falsa-ya-que-viola-muchos-principios-fisicos-a103-95 Razonamientos; Principios físicos contrarios a la ley de la atracción]</ref> | ||
| − | La revista ''Skeptical Inquirer''<ref>[http://www.csicop.org/specialarticles/show/secrets_and_lies/ Secretos y mentiras (en inglés)]</ref> va criticar la [[Falsabilitat]] i la capacitat de prova d'estes afirmacions. Els crítics han afirmat que les proves aportades solen ser anecdòtiques i que, a causa de la naturalea d'autoselecció dels informes positius, aixina com la subjectiva naturalea de qualsevol resultat, estos informes són susceptibles de [[biaix de confirmació]] i biaix de selecció. El físic Ali Alousi, per eixemple, va criticar que no es pot medir i va qüestionar la provabilitat de que els pensaments poden afectar a qualsevol cosa fora del cap. | + | La revista ''Skeptical Inquirer''<ref>[http://www.csicop.org/specialarticles/show/secrets_and_lies/ Secretos y mentiras (en inglés)]</ref> va criticar la [[Falsabilitat]] i la capacitat de prova d'estes afirmacions. Els crítics han afirmat que les proves aportades solen ser anecdòtiques i que, a causa de la naturalea d'autoselecció dels informes positius, aixina com la subjectiva naturalea de qualsevol resultat, estos informes són susceptibles de [[biaix de confirmació]] i biaix de selecció. El físic Ali Alousi, per eixemple, va criticar que no es pot medir i va qüestionar la provabilitat de que els pensaments poden afectar a qualsevol cosa fora del cap. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Filosofia]] | ||
Última revisió del 18:44 5 set 2024
La llei de l'atracció és la creència que els pensaments (conscients o inconscients) influïxen sobre les vides de les persones, argumentant que són unitats energètiques que retornaran a la persona una ona energètica similar a l'emesa. La frase "llei de l'atracció" ha segut usada per escritors, teòsofs, autors, filòsofs. Segons els partidaris d'esta llei, això vol dir que els pensaments (emocions, creències, anhels, etc) que una persona posseïx (siguen estos conscients o inconscients), provoquen conseqüències afins a lo que es desija. Ad este procés se'l descriu com a «vibracions harmonioses de la llei de l'atracció».[1]
Història[editar | editar còdic]
Alguns autors identifiquen antecedents històrics de la "llei d'atracció" en l'hinduisme i a través de l'hinduisme en la teosofia, pero també s'han trobat referències en el judaisme, cristianisme (Mateu 21.22 Marc 11.24) i en el zohar (la càbala).[2][3] L'existència d'estos antecedents, no implica que tots ells estiguen històricament conectats, puix la llei de l'atracció podria sorgir com a resultat de prejuïns cognitius comuns a tots els sers humans.
Les elaboracions modernes d'esta idea deuen la seua existència, en part, a James Allen (1864-1912) que en l'any 1902 va publicar As a man thinketh (‘pensa com un home’). Posteriorment Wallace Delois Wattles (1860-1911) va publicar La ciència de fer-se ric (1910), Charles F. Haanel va publicar The Master Key System (‘El sistema de la clau mestra') (1912). Durant el sigle XX diversos autors han fet referència ad estes obres i les idees contingudes en elles.
Esta llei diu que, per mig del pensament, és possible atraure tot lo que es desige, per este motiu s'associa la Llei de l'atracció en la llei del mentalisme, un dels 7 principis o lleis espirituals d'Hermes Trismegisto, enunciades en el Kybalión, llibre escrit pels Tres Iniciats. La llei del mentalisme diu que tot a l'univers és una creació mental i que l'home, per mig del seu pensament, crea la seua pròpia realitat.
Principis[editar | editar còdic]
Els seguidors que accepten la llei de l'atracció com una guia, ho fan des de la fe en que les lleis de l'Univers són benignes. Alguns seguidors d'esta creència afirmen que la llei de l'atracció és una "llei de l'Univers", puix aplica a tots els sers sense excepció, des del 100 % dels temps i no és una cosa que es puga triar si aplicar o no. Comunament s'usa l'eixemple de la seua similitut en la gravetat en est aspecte, puix que u no pot decidir "no aplicar" o "no creure" en la gravetat en la seua vida. cal notar que el terme "llei" no és el mateix usat per la comunitat científica (vore Llei científica).
Alguns dels que proposen una versió moderna de la "llei de l'atracció" adjudiquen les seues arrels a la física quàntica. Segons ells, els pensaments tenen una energia que genera energia similar. Per a poder controlar esta energia, els que ho proposen afirmen que s'han de seguir quatre passos:
- Saber qué és lo que u vol i demanar-li-ho a l'univers (sent "l'univers" qualsevol cosa que l'individu accepte, com ara Deu).
- Enfocar els pensaments d'un mateix sobre l'objecte desijat en sentiments com ara l'entusiasme o la gratitut.
- Sentir o comportar-se com si l'objecte desijat ya s'haguera obtingut.
- Estar obert a rebre'l.
Pensar en les coses que u no té, segons diuen, se manifesta en no tindre'n, mentres que si un s'adherix ad estos principis, i evita pensaments "negatius" l'Univers manifestarà els desijos de la persona.
El teòsof tibetà Djwhal Khul la definix com la llei bàsica de la manifestació i la llei suprema d'este sistema solar. Considera que és la llei que equilibra els dos pols, sent la Llei de l'economia la que regix el pol negatiu i la llei de síntesis la del pol positiu. Des del punt de vista del ser humà, porta la comprensió que dona la autoconsciència.[4]
Contradiccions en la llei de l'atracció[editar | editar còdic]
Alguns aficionats als jocs de raonament han trobat incongruències i contradiccions en esta suposta llei. Estes contradiccions passarien per trobar un método de relacionar-les en lleis físiques conegudes i demostrades per a aixina mostrar que són incongruents per reducció a l'absurt.[5]
La revista Skeptical Inquirer[6] va criticar la Falsabilitat i la capacitat de prova d'estes afirmacions. Els crítics han afirmat que les proves aportades solen ser anecdòtiques i que, a causa de la naturalea d'autoselecció dels informes positius, aixina com la subjectiva naturalea de qualsevol resultat, estos informes són susceptibles de biaix de confirmació i biaix de selecció. El físic Ali Alousi, per eixemple, va criticar que no es pot medir i va qüestionar la provabilitat de que els pensaments poden afectar a qualsevol cosa fora del cap.
Vore també[editar | editar còdic]
- Misticisme quàntic
- Seudociència
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Whittaker, S. «Secret attraction.» 12 de mayo de 2007.
- ↑ Watkin, T. 'The Secret': Ask. Believe. Receive. That's the mantra. The Courier Journal, April 22nd 2007
- ↑ {{{títol}}}. Bombay Theosophical Publication Fund.
- ↑ Alice Bailey: Tratado sobre fuego cósmico. Buenos Aires: Fundación Lucis, 1995.
- ↑ Razonamientos; Principios físicos contrarios a la ley de la atracción
- ↑ Secretos y mentiras (en inglés)