Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles

Per art romà (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'Antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, despuix de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'Imperi Romà, se nomena art bizantí.

Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la Primera República Romana eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels sigles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones anticlàssiques que seran un element de continuïtat en l'art romànic posterior.

Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'art etrusc, i de seguida es varen contagiar de l'art grec, en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la Magna Grècia del sur d'Itàlia, que Roma va conquistar en el procés d'unificació territorial de la península, durant els sigles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el sigle II aC, Roma va ocupar Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'art grec, i per descontat de l'art etrusc, pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.

Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del sigle III aC fins al sigle V de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la República, fins a l'any 27 a. C., i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'August fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l'any 476 despuix de C.

A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones a on l'art de l'helenístic està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.

Bibliografia

• Ranuccio Bianchi Bandinelli e Mario Torelli, L'arte dell'antichità classica, Etruria-Roma, Utet, Torino 1976.
• Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, I tempi dell'arte, volume 1, Bompiani, Milano 1999

Enllaços externs

• Summum: galeria lliure d'imàgens sobre tota l'història de l'art
• Art romà. Arquitectura de poder
• Museu Nacional d'Art Romà