Diferència entre les revisions de "Palau d'Altamira"
m (→Història) |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos. | Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1672 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Hernández de Miguel, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco. Penguin Random House. pp. 29 y 341. ISBN 978-84-666-6478-3 | ||
| + | * Ramos Fernández, Rafael; Ramos Folqués, Alejandro; Muñoz Fernández, Justo (1989). Historia de Elche. Editorial: Alicante: Diario Información D.L. ISBN 84-404-4777-9 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Altamira Castle-Palace}} | ||
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 11:09 19 jul 2023
El palau d'Altamira està situat a la vora del riu Vinalopó, en ple centre de la ciutat d'Elig (Baix Vinalopó).
Història[editar | editar còdic]
El castell palau d'Altamira o Alcàsser de la Senyoria, va ser construït a finals del sigle XV pel noble castellà Gutierre de Cárdenas, primer senyor de la ciutat, una volta que havia tornat a la Corona en els Reis Catòlics, convertint-lo en la seua residència habitual. No obstant , és provable que fora construït sobre una obra anterior del sigle XII o XIII, que formaria part de les defenses de la vila amurallada almohade. Va pertànyer als comtes d'Altamira.
La seua planta és poligonal, i els seus elements més excelents són la sòlida torre major quadrangular i els torreons cilíndrics que protegixen els seus cantons.
Estat de conservació[editar | editar còdic]
Actualment està restaurat i en perfecte estat de conservació albergant el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Hernández de Miguel, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco. Penguin Random House. pp. 29 y 341. ISBN 978-84-666-6478-3
- Ramos Fernández, Rafael; Ramos Folqués, Alejandro; Muñoz Fernández, Justo (1989). Historia de Elche. Editorial: Alicante: Diario Información D.L. ISBN 84-404-4777-9
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau d'Altamira.