Diferència entre les revisions de "Casa Consistorial d'Alzira"
m (→Descripció) |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Alcira - Ayuntamiento 1.jpg|thumb|275px|Casa Consistorial d'Alzira]] |
La '''Casa Consistorial d'Alzira''', en la [[província de Valéncia]], és un edifici administratiu que està situat en l'eix de l'antiga Vila d'[[Alzira]], en el carrer Sant Roc. És d'estil renaixentiste i fon construït entre els [[sigle XVI|Sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. Fon declarada Monument Històric Artístic el [[17 de decembre]] de [[1930]] i també [[Be d'Interés Cultural]]. El palau alberga una important colecció artística, en la que destaquen diverses obres pictòriques, com les de Teodoro Andreu. | La '''Casa Consistorial d'Alzira''', en la [[província de Valéncia]], és un edifici administratiu que està situat en l'eix de l'antiga Vila d'[[Alzira]], en el carrer Sant Roc. És d'estil renaixentiste i fon construït entre els [[sigle XVI|Sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. Fon declarada Monument Històric Artístic el [[17 de decembre]] de [[1930]] i també [[Be d'Interés Cultural]]. El palau alberga una important colecció artística, en la que destaquen diverses obres pictòriques, com les de Teodoro Andreu. | ||
| − | ==Descripció== | + | == Descripció == |
Es tracta d'un edifici quadrangular, cobert a tres aigües en teula àrap i organisat en torn a una galeria rectangular, al voltant de la qual es disponen les diferents dependències. En la planta baixa destaca el vestíbul que queda dividit per un arc carpanell en dos espais; en el primer d'ells es troba l'escala que porta al primer pis, mentres que en el segon espai del vestíbul s'ha construït una escala per a comunicar en la part nova de l'ajuntament. En el primer pis es situa el Saló Noble, rectangular i paralel a la fachada, allumenat per tres finestrals. L'accés a este saló es realisa per una porta ricament decorada en elements alegòrics. En el saló de sessions es conserva un retaule renaixentiste de Sant Silvestre ([[1597]]); treginat mudéixar. En l'archiu municipal es conserva valiosa documentació des del [[sigle XIII]]. | Es tracta d'un edifici quadrangular, cobert a tres aigües en teula àrap i organisat en torn a una galeria rectangular, al voltant de la qual es disponen les diferents dependències. En la planta baixa destaca el vestíbul que queda dividit per un arc carpanell en dos espais; en el primer d'ells es troba l'escala que porta al primer pis, mentres que en el segon espai del vestíbul s'ha construït una escala per a comunicar en la part nova de l'ajuntament. En el primer pis es situa el Saló Noble, rectangular i paralel a la fachada, allumenat per tres finestrals. L'accés a este saló es realisa per una porta ricament decorada en elements alegòrics. En el saló de sessions es conserva un retaule renaixentiste de Sant Silvestre ([[1597]]); treginat mudéixar. En l'archiu municipal es conserva valiosa documentació des del [[sigle XIII]]. | ||
En fachada, la planta baixa presenta motius renaixentistes, mentres que la planta principal presenta finestrals gòtics. Açò ha portat a pensar en la possibilitat de que estos finestrals siguen una reutilisació d'atre edifici. Es tracta d'una fachada simètrica, a on la planta baixa presenta una portada central d'arc de mig punt en dos finestres allindades als seus costats. | En fachada, la planta baixa presenta motius renaixentistes, mentres que la planta principal presenta finestrals gòtics. Açò ha portat a pensar en la possibilitat de que estos finestrals siguen una reutilisació d'atre edifici. Es tracta d'una fachada simètrica, a on la planta baixa presenta una portada central d'arc de mig punt en dos finestres allindades als seus costats. | ||
| − | En la planta noble es disposen tres finestrals gòtics que es corresponen verticalment en els de la planta inferior. Els dos laterals són originals. Abdós han perdut les columnilles. El central fon engrandit per a colocar un balcó, si be posteriorment a la seua restauració s'ha tornat la fachada a la seua disposició original. El tercer cos realisat en [[rajola]], es desenrolla en 14 arcs de mig punt en una | + | En la planta noble es disposen tres finestrals gòtics que es corresponen verticalment en els de la planta inferior. Els dos laterals són originals. Abdós han perdut les columnilles. El central fon engrandit per a colocar un balcó, si be posteriorment a la seua restauració s'ha tornat la fachada a la seua disposició original. El tercer cos realisat en [[rajola]], es desenrolla en 14 arcs de mig punt en una chicoteta molura. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Montagud, B. “Conjunt historicoartístic de la Vila”. En: Garín, F. (dir.). Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1983 | ||
| + | * Montagud, B. «La Casa Consistorial y sus obras de Arte». Al-Gezira. Revista d'Estudis Històrics-Ribera Alta, 1986, nº 2, p.257-278. | ||
| + | * Part Dalmau, E. Noticias de la Vila de Alzira en los siglos XVII-XVIII. Alzira: Falla Pintor T. Andreu, 1993 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Benito, F; Bérchez, J. Presència del Renaixement a València. Arquitectura i Pintura. València: Institució Alfons el Magnànim. Excma. Diputació Privincial de València, 1982 | ||
| + | * Montagud, B. “Casa Consistorial”. En: Garín, F. (dir.). Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1983 | ||
| + | * Salvador Esteban, E. “La Ribera en los fondos del Real Patrimonio del Archivo del Reino de Valencia. Consideración especial de la serie del Peaje del Mar”. En: Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer (SS XIV-XX), València: Diputació de València, 1990, p. 53-84. | ||
[[Categoria:Alzira]] | [[Categoria:Alzira]] | ||
Última revisió del 11:34 19 set 2024
La Casa Consistorial d'Alzira, en la província de Valéncia, és un edifici administratiu que està situat en l'eix de l'antiga Vila d'Alzira, en el carrer Sant Roc. És d'estil renaixentiste i fon construït entre els Sigles XVI i XVII. Fon declarada Monument Històric Artístic el 17 de decembre de 1930 i també Be d'Interés Cultural. El palau alberga una important colecció artística, en la que destaquen diverses obres pictòriques, com les de Teodoro Andreu.
Descripció[editar | editar còdic]
Es tracta d'un edifici quadrangular, cobert a tres aigües en teula àrap i organisat en torn a una galeria rectangular, al voltant de la qual es disponen les diferents dependències. En la planta baixa destaca el vestíbul que queda dividit per un arc carpanell en dos espais; en el primer d'ells es troba l'escala que porta al primer pis, mentres que en el segon espai del vestíbul s'ha construït una escala per a comunicar en la part nova de l'ajuntament. En el primer pis es situa el Saló Noble, rectangular i paralel a la fachada, allumenat per tres finestrals. L'accés a este saló es realisa per una porta ricament decorada en elements alegòrics. En el saló de sessions es conserva un retaule renaixentiste de Sant Silvestre (1597); treginat mudéixar. En l'archiu municipal es conserva valiosa documentació des del sigle XIII.
En fachada, la planta baixa presenta motius renaixentistes, mentres que la planta principal presenta finestrals gòtics. Açò ha portat a pensar en la possibilitat de que estos finestrals siguen una reutilisació d'atre edifici. Es tracta d'una fachada simètrica, a on la planta baixa presenta una portada central d'arc de mig punt en dos finestres allindades als seus costats.
En la planta noble es disposen tres finestrals gòtics que es corresponen verticalment en els de la planta inferior. Els dos laterals són originals. Abdós han perdut les columnilles. El central fon engrandit per a colocar un balcó, si be posteriorment a la seua restauració s'ha tornat la fachada a la seua disposició original. El tercer cos realisat en rajola, es desenrolla en 14 arcs de mig punt en una chicoteta molura.
Referències[editar | editar còdic]
- Montagud, B. “Conjunt historicoartístic de la Vila”. En: Garín, F. (dir.). Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1983
- Montagud, B. «La Casa Consistorial y sus obras de Arte». Al-Gezira. Revista d'Estudis Històrics-Ribera Alta, 1986, nº 2, p.257-278.
- Part Dalmau, E. Noticias de la Vila de Alzira en los siglos XVII-XVIII. Alzira: Falla Pintor T. Andreu, 1993
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Benito, F; Bérchez, J. Presència del Renaixement a València. Arquitectura i Pintura. València: Institució Alfons el Magnànim. Excma. Diputació Privincial de València, 1982
- Montagud, B. “Casa Consistorial”. En: Garín, F. (dir.). Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana. Valencia: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1983
- Salvador Esteban, E. “La Ribera en los fondos del Real Patrimonio del Archivo del Reino de Valencia. Consideración especial de la serie del Peaje del Mar”. En: Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer (SS XIV-XX), València: Diputació de València, 1990, p. 53-84.