Diferència entre les revisions de "Palau dels Casalduch"
m |
|||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El poble de la [[Serra d'En Garceran]] té orige musulmà, ya que en temps de la dominació musulmana existia en la part més montanyosa un [[castell]] al voltant del qual es va formar un assentament agrícola, o [[alqueria]] que donaria lloc a la població actual. | El poble de la [[Serra d'En Garceran]] té orige musulmà, ya que en temps de la dominació musulmana existia en la part més montanyosa un [[castell]] al voltant del qual es va formar un assentament agrícola, o [[alqueria]] que donaria lloc a la població actual. | ||
| − | En la reconquista del rei [[Jaume I]], en els anys [[1213]]-[[1238]], les terres varen passar a les mans de Pere Valimanya que va nomenar a l'assentament, segons consta en la carta pobla de l'any [[1374]], Serra de Valimanya. En estos moments era un dels pocs senyorius llaics de la comarca, al cedir-se al baró de la Pobla Tornesa. Més tart les terres varen ser comprades per la família Garceran i d'aquí el seu nom actual de la Serra d'En Garceran. Pero no varen quedar-se en esta família, sino que uns anys més tart varen ser comprades estes terres per Nicolau Casalduch, de sobrenom “l'antic” o “el vinculador”, qui | + | En la reconquista del rei [[Jaume I]], en els anys [[1213]]-[[1238]], les terres varen passar a les mans de Pere Valimanya que va nomenar a l'assentament, segons consta en la carta pobla de l'any [[1374]], Serra de Valimanya. En estos moments era un dels pocs senyorius llaics de la comarca, al cedir-se al baró de la Pobla Tornesa. Més tart les terres varen ser comprades per la família Garceran i d'aquí el seu nom actual de la Serra d'En Garceran. Pero no varen quedar-se en esta família, sino que uns anys més tart varen ser comprades estes terres per Nicolau Casalduch, de sobrenom “l'antic” o “el vinculador”, qui el [[6 de decembre]] de l'any [[1512]] va concedir la carta de població. |
El palau també és conegut com a “Palau Casalduch i Muñoz”, o “El Fort”, i encara se li nomena "Castell la Serra d'En Garceran”. Va ser construït pel baró de la Pobla Tornesa, de manera que el castell va deixar de ser zona residencial de la noblea de la zona. | El palau també és conegut com a “Palau Casalduch i Muñoz”, o “El Fort”, i encara se li nomena "Castell la Serra d'En Garceran”. Va ser construït pel baró de la Pobla Tornesa, de manera que el castell va deixar de ser zona residencial de la noblea de la zona. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Una vegada dins poden observar-se tres arcs d'ogiva en coberta d'artesonats de [[fusta]], d'entre ells un original del sigle XVI. El pati del palau s'ha habilitat per a una exposició de creus de pedra obra de Francisco Agut, artesà local. | Una vegada dins poden observar-se tres arcs d'ogiva en coberta d'artesonats de [[fusta]], d'entre ells un original del sigle XVI. El pati del palau s'ha habilitat per a una exposició de creus de pedra obra de Francisco Agut, artesà local. | ||
| − | En l'interior del museu destaquen entre atres obres els taulells que conformen l'enrajolat de les parets de la cuina datada del | + | En l'interior del museu destaquen entre atres obres els taulells que conformen l'enrajolat de les parets de la cuina datada del [[sigle XVIII]]-[[Sigle XIX|XIX]], que varen ser adquirits per l'Ajuntament de Serra d'En Garceran. |
[[Categoria:Arquitectura]] | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
Última revisió del 08:18 16 oct 2024
El Palau dels Casalduch, també conegut com a El Fort en Serra d'En Garceran, en la comarca de la Plana Alta, en la Comunitat Valenciana, és un edifici residencial catalogat, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, com a Be de Rellevància Local per la Generalitat Valenciana.
Història[editar | editar còdic]
El poble de la Serra d'En Garceran té orige musulmà, ya que en temps de la dominació musulmana existia en la part més montanyosa un castell al voltant del qual es va formar un assentament agrícola, o alqueria que donaria lloc a la població actual.
En la reconquista del rei Jaume I, en els anys 1213-1238, les terres varen passar a les mans de Pere Valimanya que va nomenar a l'assentament, segons consta en la carta pobla de l'any 1374, Serra de Valimanya. En estos moments era un dels pocs senyorius llaics de la comarca, al cedir-se al baró de la Pobla Tornesa. Més tart les terres varen ser comprades per la família Garceran i d'aquí el seu nom actual de la Serra d'En Garceran. Pero no varen quedar-se en esta família, sino que uns anys més tart varen ser comprades estes terres per Nicolau Casalduch, de sobrenom “l'antic” o “el vinculador”, qui el 6 de decembre de l'any 1512 va concedir la carta de població.
El palau també és conegut com a “Palau Casalduch i Muñoz”, o “El Fort”, i encara se li nomena "Castell la Serra d'En Garceran”. Va ser construït pel baró de la Pobla Tornesa, de manera que el castell va deixar de ser zona residencial de la noblea de la zona.
Durant l'any 2012 la Diputació de Castelló va realisar una de les seues Juntes de Govern en este palau.
Descripció[editar | editar còdic]
L'edifici residencial, considerat com a palau, se situa en el centre del poble, en el carrer Bisbe Beltrán, 2, molt prop de l'Iglésia Parroquial i és propietat de la Diputació de Castelló, i en el seu interior, des de l'any 2007, compartixen espai, d'una banda l'Ajuntament del poble, d'una atra la colecció museogràfica dedicada al Bisbe Beltrán (qui va eixercir el càrrec d'Inquisidor General en temps de Carles III), la qual se situa en la planta superior o planta noble, que va ser rehabilitada per a tals menesters.
L'edifici data del sigle XIV i seguix les pautes de l'estil gòtic valencià. La frontera és senzilla, en porta d'accés en forma d'arc de mig punt, en dovelles, i sobre ella, en l'eix de simetria, destaca l'escut heràldic dels Casalduch, que tenien els títuls de barons de la Serra d'En Garceran, Pobla, Benicàssim i Montornés des del sigle XVI, moment en el qual Nicolau Casalduch va vincular la baronia al seu llinage.
Una vegada dins poden observar-se tres arcs d'ogiva en coberta d'artesonats de fusta, d'entre ells un original del sigle XVI. El pati del palau s'ha habilitat per a una exposició de creus de pedra obra de Francisco Agut, artesà local.
En l'interior del museu destaquen entre atres obres els taulells que conformen l'enrajolat de les parets de la cuina datada del sigle XVIII-XIX, que varen ser adquirits per l'Ajuntament de Serra d'En Garceran.