Diferència entre les revisions de "Semana Santa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Semana Santa 04 013.jpg|thumb|230px|Semana Santa en [[Elig]]]]
 
[[File:Semana Santa 04 013.jpg|thumb|230px|Semana Santa en [[Elig]]]]
 +
[[File:Pasqua semana marinera de Valencia, El Cabanyal.jpg|230 px|thumb|Semana Santa Marinera de Valéncia, El Cabanyal]]
 +
[[File:SSM17 Procesion Santo Entierro IMG 1983.jpg|thumb|230 px|Semana Santa Marinera]]
  
[[File:SemanaSantaMarinera.Valencia9.jpg|230px|thumb|Semana Santa Marinera.Valéncia 2016]]
+
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de [[Jesús de Nazaret]] o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Va precedida per la [[Quaresma]], que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
  
[[File:SemanaSantaMarinera.Valencia2.jpg|250px|thumb|Semana Santa Marinera.Valéncia 2016]]
+
La Semana Santa dona començament en el [[Dumenge de Rams]] i finalisa en el Dissabte Sant o Dissabte de Glòria, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el [[Dumenge de Resurrecció]]. Els principals dies commemoratius en la [[Comunitat Valenciana]] ademés del Dumenge de Rams són el Dijous i Divendres Sant, el Dissabte de Glòria i el Dumenge de Resurrecció, que donarà pas a la [[Pasqua]].
  
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de [[Jesús de Nazaret]] o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el Dumenge de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
+
== Semana Santa valenciana ==
  
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
+
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de [[Valéncia]] ([[Semana Santa Marinera]]) i en moltes localitats de la [[Comunitat Valenciana]] i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Soterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
  
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de [[Valéncia]] i en moltes localitats de la [[Comunitat Valenciana]] i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Enterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
+
== Gastronomia valenciana típica de Semana Santa==
  
Els orígens d'esta festivitat es remonten al [[sigle XV]], en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior [[Sant Vicent Ferrer]].
+
* [[Arròs en col i abadejo]]
 +
* [[Llesques en ou]]
 +
* [[Bunyols]]
 +
* [[Mona de Pasqua]]
  
En la Semana Santa Marinera de Valéncia, ademés de les confraries, hi participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.
+
== Vore també ==
Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen a entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
 
 
 
El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trenca de Perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.
 
 
 
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.
 
  
== Vore també ==
+
* [[Semana Santa Marinera]]
*[[Pasqua]]
+
* [[Pasqua]]
 +
* [[Quaresma]]
 +
* [[Trencada de l'hora]]
 +
* [[Dumenge de Rams]]
 +
* [[Processó del Dumenge de Rams d'Elig]]
 +
* [[Dissabte de Glòria]]
 +
* [[Dumenge de Resurrecció]]
 +
* [[Mona de Pasqua]]
 +
* [[Ou de Pasqua]]
 +
* [[Llesques en ou]]
  
 +
 
 
[[Categoria:Festivitats]]
 
[[Categoria:Festivitats]]
 
[[Categoria:Festes]]
 
[[Categoria:Festes]]
 +
[[Categoria:Celebracions internacionals]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]
 
[[Categoria:Cristianisme]]
 +
[[Categoria:Catolicisme]]
 
[[Categoria:Pasqua]]
 
[[Categoria:Pasqua]]

Última revisió del 19:34 2 nov 2024

Semana Santa en Elig
Semana Santa Marinera de Valéncia, El Cabanyal
Semana Santa Marinera

La Semana Santa és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.

La Semana Santa dona començament en el Dumenge de Rams i finalisa en el Dissabte Sant o Dissabte de Glòria, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció. Els principals dies commemoratius en la Comunitat Valenciana ademés del Dumenge de Rams són el Dijous i Divendres Sant, el Dissabte de Glòria i el Dumenge de Resurrecció, que donarà pas a la Pasqua.

Semana Santa valenciana[editar | editar còdic]

La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de Valéncia (Semana Santa Marinera) i en moltes localitats de la Comunitat Valenciana i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Soterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.

Gastronomia valenciana típica de Semana Santa[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]