Diferència entre les revisions de "Palau dels Marquesos de Scala"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
 
El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]].
 
El '''Palau dels Marquesos de Scala''', està ubicat en la plaça de Manises, de [[Valéncia]] i és juntament al [[Palau de la Batlia]], la sèu de la [[Diputació de Valéncia]].
  
==Descripció==
+
== Descripció ==
  
 
L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família.  
 
L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el [[sigle XVIII]]), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família.  
Llínea 13: Llínea 13:
 
La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt.
 
La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en [[fusta]] en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt.
  
Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, després es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del [[sigle XVIII]].
+
Durant el [[sigle XVII]] es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de [[ferro]] forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, despuix es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del [[sigle XVIII]].
  
 
La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons.
 
La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons.
Llínea 19: Llínea 19:
 
A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau.
 
A principis del [[sigle XX]], l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau.
  
==Història==
+
== Història ==
  
Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de Manises.
+
Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de [[Manises]].
  
 
Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc.
 
Fon construït en el [[sigle XVI]], encara que en el [[sigle XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc.
  
En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el Colege Jesús i Maria. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de [[Lo Rat Penat]], Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos.
+
En el [[sigle XIX]] passà a convertir-se en el [[Colege Jesús i Maria]]. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de [[Lo Rat Penat]], Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos.
  
 
Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia.
 
Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia.

Última revisió del 15:56 28 jun 2024

Palau dels Marquesos de Scala, sèu de la Diputació de Valéncia

El Palau dels Marquesos de Scala, està ubicat en la plaça de Manises, de Valéncia i és juntament al Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia.

Descripció[editar | editar còdic]

L'edifici està format per dos palaus en el patis units (unió feta en el sigle XVIII), pero en accessos separats. La portada principal és l'esquerra, en l'escut de la família.

El palau conserva els quatre nivells dels palaus gòtics: un semisotan, entresol, pis principal i galeria superior d'arquets renaixentistes. En l'extrem de la esquerra de l'edifici s'alça una torre, en una finestra i rematada en boles, este és l'edifici més antic, del sigle XVI.

S'accedix al pati interior a través d'un vestíbul, en sostre pla de grans bigues, i d'un arc rebaixat de pedra. Este pati rectangular té una escala per accedir als pisos superiors que arranca d'un arc de mig punt que es recolza sobre una mènsula en decoració renaixentista, la mateixa volada de l'escala també té una balustrada del renaiximent.

La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala està coberta en fusta en cassetons sobre un fris en mènsules, a on hi ha motius decoratius (anagrames de Jesús i Maria, motius vegetals i animalístics). També en esta part hi ha pechines decoratives (fetes de fusta) que soporten un cos superior d'arquets de mig punt.

Durant el sigle XVII es va ampliar el palau en la casa adjacent, i es va fer l'escala imperial que unix els dos edificis. A esta escala s'accedix per una espècie de vestíbul que unix els dos patis de cada edifici. És una escala de caixa rectangular coberta en una cúpula oval, en rajoles i en barana de ferro forjat en passamans de fusta. L'escala es desenrolla en un tram, despuix es bifurca i es torna a unir en un replà, és des d'este replà d'a on es pot accedir als dos edificis i a l'antesala de la sala noble del palau. Esta sala noble és nomenada Saló dels Estats, té planta rectangular i està cobert en un fris de fusta del sigle XVIII.

La frontera actual de la plaça Manises és el resultat de la reforma del sigle XVIII, que va substituir els tres finestrals gòtics, obrint-se cinc balcons.

A principis del sigle XX, l'arquitecte Lluís Ferreres afegí l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. Ademés va desplaçar l'escala que donava part a l'entresol a la part posterior. L'edifici es va restaurar a finals del sigle XX, unificant-se les fronteres dels dos edificis que componen el palau.

Història[editar | editar còdic]

Va pertànyer a la família Boïl, més tart marquesos de la Scala i senyors de Manises.

Fon construït en el sigle XVI, encara que en el sigle XVII i XVIII sofrí notables transformacions, mesclant-se el gòtic , el renaiximent i el barroc.

En el sigle XIX passà a convertir-se en el Colege Jesús i Maria. En el sigle següent va tindre usos variats, entre ells el de la sèu de Lo Rat Penat, Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos.

Actualment és junt al adyacent Palau de la Batlia, la sèu de la Diputació de Valéncia.

Vore també[editar | editar còdic]