Diferència entre les revisions de "Reacció química"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Una '''reacció química''', també cridada '''canvi químic''' o '''fenomen químic''', és tot [[procés termodinàmic]] en el qual una o més [[espècie química|substàncies]] (cridades [[reactant]]s o [[reactant|reactius]]), es transformen, canviant la seua [[estructura molecular]] i els seus [[enllaç químic|enllaços]], en atres substàncies, cridades productes. Els reactants poden ser [[element químic|elements]] o [[compost]]s. Un eixemple de reacció química és la formació de [[òxit de ferro]] produïda al reaccionar el [[oxigen]] de l'aire en el [[ferro]] de forma natural, o una cinta de [[magnesi]] en colocar-la en una llama es convertix en [[òxit de magnesi]], com un eixemple de reacció induïda.   
+
Una '''reacció química''', també nomenada '''canvi químic''' o '''fenomen químic''', és tot [[procés termodinàmic]] en el qual una o més [[espècie química|substàncies]] (nomenades [[reactant]]s o [[reactant|reactius]]), es transformen, canviant la seua [[estructura molecular]] i els seus [[enllaç químic|enllaços]], en atres substàncies, nomenades productes. Els reactants poden ser [[element químic|elements]] o [[compost]]s. Un eixemple de reacció química és la formació de [[òxit de ferro]] produïda al reaccionar el [[oxigen]] de l'aire en el [[ferro]] de forma natural, o una cinta de [[magnesi]] en colocar-la en una llama es convertix en [[òxit de magnesi]], com un eixemple de reacció induïda.   
  
 
A la representació simbòlica de cadascuna de les reaccions se li denomina [[equació química]].
 
A la representació simbòlica de cadascuna de les reaccions se li denomina [[equació química]].
  
Els productes obtinguts a partir de certs tipos de reactius depenen de les condicions baix les que es dona la reacció química. No obstant, despuix d'un estudi cuidadós es comprova que, encara que els productes poden variar segons canvien les condicions, determinades cantitats permaneixen constants en qualsevol reacció química. Estes cantitats constants, les magnituts conservades, inclouen el número de cada tipo de [[àtom]] present, la [[càrrega elèctrica]] i la [[Llei de conservació de la matèria|massa]] total.
+
Els productes obtenguts a partir de certs tipos de reactius depenen de les condicions baix les que es dona la reacció química. No obstant, despuix d'un estudi cuidadós es comprova que, encara que els productes poden variar segons canvien les condicions, determinades cantitats permaneixen constants en qualsevol reacció química. Estes cantitats constants, les magnituts conservades, inclouen el número de cada tipo de [[àtom]] present, la [[càrrega elèctrica]] i la [[Llei de conservació de la matèria|massa]] total.
  
  

Última revisió del 18:03 28 ago 2023

Una reacció química, també nomenada canvi químic o fenomen químic, és tot procés termodinàmic en el qual una o més substàncies (nomenades reactants o reactius), es transformen, canviant la seua estructura molecular i els seus enllaços, en atres substàncies, nomenades productes. Els reactants poden ser elements o composts. Un eixemple de reacció química és la formació de òxit de ferro produïda al reaccionar el oxigen de l'aire en el ferro de forma natural, o una cinta de magnesi en colocar-la en una llama es convertix en òxit de magnesi, com un eixemple de reacció induïda.

A la representació simbòlica de cadascuna de les reaccions se li denomina equació química.

Els productes obtenguts a partir de certs tipos de reactius depenen de les condicions baix les que es dona la reacció química. No obstant, despuix d'un estudi cuidadós es comprova que, encara que els productes poden variar segons canvien les condicions, determinades cantitats permaneixen constants en qualsevol reacció química. Estes cantitats constants, les magnituts conservades, inclouen el número de cada tipo de àtom present, la càrrega elèctrica i la massa total.


Vore també[editar | editar còdic]