Diferència entre les revisions de "Palau d'Alarcó"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} thumb|Palau d'Alarcó, Xàtiva El '''Palau d'Alarcó''' està situat en la p...») |
m (Text reemplaça - 'però' a 'pero') |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
[[File:Plaça de la Trinitat i palau d'Alarcó, Xàtiva 03.jpg|thumb|Palau d'Alarcó, Xàtiva]] | [[File:Plaça de la Trinitat i palau d'Alarcó, Xàtiva 03.jpg|thumb|Palau d'Alarcó, Xàtiva]] | ||
El '''Palau d'Alarcó''' està situat en la plaça de la Trinitat en el centre històric de la ciutat de [[Xàtiva]] i està considerat com l'edifici civil, no públic, més monumental de la ciutat. | El '''Palau d'Alarcó''' està situat en la plaça de la Trinitat en el centre històric de la ciutat de [[Xàtiva]] i està considerat com l'edifici civil, no públic, més monumental de la ciutat. | ||
| − | La seua construcció esta datada en el [[sigle XVIII]] (posteriorment a l'incendi de la ciutat en l'any [[1707]]), | + | La seua construcció esta datada en el [[sigle XVIII]] (posteriorment a l'incendi de la ciutat en l'any [[1707]]), pero, hi ha evidències de la seua existència en el [[sigle XVII]], quan era residència de la família Cabanilles, comtes del Casal. Posteriorment va pertànyer a la família de Pedro Guerola. |
Te frontera a 3 carrers i és de planta trapezoidal , de gran volum a on destaca la porta dovellada i el balcó de forja en taulells. | Te frontera a 3 carrers i és de planta trapezoidal , de gran volum a on destaca la porta dovellada i el balcó de forja en taulells. | ||
| − | Està declarat Be d' | + | Està declarat [[Be d'Interés Cultural]], en número d’anotació ministerial:RI-51-0004465 i data de la disposició [[27 de giner]] de [[1981]]. |
Actualment és la seu dels jujats de Xàtiva | Actualment és la seu dels jujats de Xàtiva | ||
Última revisió del 10:54 20 feb 2018
El Palau d'Alarcó està situat en la plaça de la Trinitat en el centre històric de la ciutat de Xàtiva i està considerat com l'edifici civil, no públic, més monumental de la ciutat.
La seua construcció esta datada en el sigle XVIII (posteriorment a l'incendi de la ciutat en l'any 1707), pero, hi ha evidències de la seua existència en el sigle XVII, quan era residència de la família Cabanilles, comtes del Casal. Posteriorment va pertànyer a la família de Pedro Guerola.
Te frontera a 3 carrers i és de planta trapezoidal , de gran volum a on destaca la porta dovellada i el balcó de forja en taulells.
Està declarat Be d'Interés Cultural, en número d’anotació ministerial:RI-51-0004465 i data de la disposició 27 de giner de 1981.
Actualment és la seu dels jujats de Xàtiva