Diferència entre les revisions de "Poder llegislatiu"
(Pàgina nova, en el contingut: «[[Archiu:Unibicameral Map.svg|thumb|250px|{{Llegenda|#35b1d5|Països en parlaments bicamerals.}} {{Llegenda|#i99b2c|Països en parlaments unic...») |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic == | == La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic == | ||
| − | Durant l' | + | Durant l'[[Edat Mija]] es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants. |
| − | La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes. | + | La [[Carta Magna]] (sancionada pel rei Joan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de [[1215]]) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
* [[Separació de poders]] | * [[Separació de poders]] | ||
* [[Sobirania parlamentària]] | * [[Sobirania parlamentària]] | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Poders de l'estat]] | [[Categoria:Poders de l'estat]] | ||
[[Categoria:Poder llegislatiu| ]] | [[Categoria:Poder llegislatiu| ]] | ||
Última revisió del 11:11 3 oct 2024
El poder llegislatiu per definició, és el poder que fa les lleis i també les modifica, la facultat que implica la possibilitat de regular en nom del poble els drets i les obligacions dels seus habitants en consonància en les disposicions constitucionals.Plantilla:Fact Per a eixercir dita facultat està investida d'una inqüestionable autoritat que li otorga la representació de la voluntat.
Les figures presents més importants són el senat i els diputats. Montesquieu va propondre, en el seu célebre llibre L'esperit de les lleis, que era necessari que les funcions de l'Estat es dividiren entre distints poders (llegislatiu, eixecutiu i judicial), per a que per mig dels apanys de les característiques el poder s'autocontrole, a fi d'evitar la tirania.
La seua funció en el constitucionalisme del poder clàssic[editar | editar còdic]
Durant l'Edat Mija es va crear un sistema que consistia a convocar a les classes política o "estaments" o "Estats Generals" (com se'ls va nomenar en França), per a consultar-los sobre la creació de nous imposts o l'aument dels existents, els que devien ser consentits pels contribuents o els seus representants.
La Carta Magna (sancionada pel rei Joan I en Londres el 15 de juny de 1215) és un dels antecedents dels règims polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. El Parlament britànic va ser conseqüència de la Carta Magna de 1215 i durant molt de temps no va tindre una atra missió que llimitar el poder de la Corona i vigilar els seus actes.