Diferència entre les revisions de "Administració Pública"
m |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Administració pública''' és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt d'[[Organisació|organisacions]] públiques que realisen la funció [[Administració d'empreses|administrativa]] i de gestió de l'[[Estat]]{{Harvnp|Dèu|1977}} i d'uns atres [[ent públic|ents públics]] en [[personalitat jurídica]], ya siguen d'àmbit regional o local. | |
| − | |||
| − | '''Administració pública''' és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt | ||
Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la [[ciutadania]] en el [[poder polític]], «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els [[Poder llegislatiu|poders llegislatiu]] i [[Poder judicial|judicial]], que ho fan de forma mediata.{{Harvnp|Dèu|1977|p=20}} | Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la [[ciutadania]] en el [[poder polític]], «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els [[Poder llegislatiu|poders llegislatiu]] i [[Poder judicial|judicial]], que ho fan de forma mediata.{{Harvnp|Dèu|1977|p=20}} | ||
Última revisió del 08:45 22 set 2017
Administració pública és un sistema de llímits imprecisos que comprén el conjunt d'organisacions públiques que realisen la funció administrativa i de gestió de l'Estat[1] i d'uns atres ents públics en personalitat jurídica, ya siguen d'àmbit regional o local.
Per la seua funció, l'Administració Pública posa en contacte directe a la ciutadania en el poder polític, «satisfent» els interessos públics de forma immediata, per contrast en els poders llegislatiu i judicial, que ho fan de forma mediata.[2]
Es troba principalment regulada pel poder eixecutiu i els organismes que estan en contacte permanent en el mateix.[1] Per excepció, algunes dependències del poder llegislatiu integren la noció de «Administració pública» (com les empreses estatals), al mateix temps que poden existir jocs de «Administració General» en els atres quatre poders o en organismes estatals que poden dependre d'algú.