Diferència entre les revisions de "Cancelleria real aragonesa"
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La Cancelleria fon fundada per [[Jaume I]] en l'any [[1264]], ocupant-se de la redacció de tot tipo de documents administratius: certificats, lletres reals o llicències, entre unes atres. A la seua creació, Jaume I va dispondre que tota la documentació del [[Regne de Valéncia]] fora redactada en llengua vulgar i no en llatí clàssic. Els texts es redactaven en romanç valencià o aragonés i en llatí, pero a partir de la segona mitat del sigle XIV, majoritàriament en valencià. | + | La Cancelleria fon fundada per [[Jaume I]] en l'any [[1264]], ocupant-se de la redacció de tot tipo de documents administratius: certificats, lletres reals o llicències, entre unes atres. A la seua creació, Jaume I va dispondre que tota la documentació del [[Regne de Valéncia]] fora redactada en llengua vulgar i no en [[llatí]] clàssic. Els texts es redactaven en [[romanç valencià]] o [[aragonés]] i en llatí, pero a partir de la segona mitat del [[sigle XIV]], majoritàriament en [[valencià]]. |
| − | Integrada a la Corona d'Aragó, la Cancelleria Real era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els documents reals, de la noblea o dels eclesiàstics. Esta escrivania real va ser organisada a partir del sigle XIII i estava integrada per una série de funcionaris que tenien al seu càrrec tota la documentació real. | + | Integrada a la Corona d'Aragó, la Cancelleria Real era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els documents reals, de la noblea o dels eclesiàstics. Esta escrivania real va ser organisada a partir del [[sigle XIII]] i estava integrada per una série de funcionaris que tenien al seu càrrec tota la documentació real. |
| − | De la Cancelleria va devindre un centre cultural -tal com foren els monasteris durant l'Alta Edat Mija- sobretot a partir de l'any 1373, en que va albergar a un grup de copistes per a la transcripció de llibres. La Cancelleria va assimilar i va expandir la poesia i l'art francesos, introduïts per Violant de Bar, aixina com la curiositat per tot allò que fera referència al món llatí, provinent d'[[Itàlia]], o a l'helenisme, procedent de la Cort Pontifícia d'[[Avignon]]. | + | De la Cancelleria va devindre un centre cultural -tal com foren els monasteris durant l'[[Alta Edat Mija]]- sobretot a partir de l'any [[1373]], en que va albergar a un grup de copistes per a la transcripció de llibres. La Cancelleria va assimilar i va expandir la poesia i l'art francesos, introduïts per Violant de Bar, aixina com la curiositat per tot allò que fera referència al món llatí, provinent d'[[Itàlia]], o a l'helenisme, procedent de la Cort Pontifícia d'[[Avignon]]. |
| − | La prosa de la Cancelleria seguia les fòrmules | + | La prosa de la Cancelleria seguia les fòrmules migevals de la retòrica epistolar. La majoria dels seus funcionaris eren bons coneixedors del ''Ars Dictandi'', títul que s'otorgava als tractats de retòrica epistolar que varen ser utilisats en les cancelleries migevals, especialment del [[sigle XI]] al [[sigle XIV|XIV]]. Aquells tractats contenien regles i eixemples sobre cóm redactar les salutacions, els preàmbuls i les alocucións -el núcleu- dels documents, aixina com sobre preceptes gramaticals, construccions llingüístiques, figures retòriques, oracions, i sobre l'extensió o el ritme de les frases. |
Ya que la majoria dels funcionaris de la Cancelleria sabien [[Llatí|llatí]], no resulta estrany que fora precisament esta llengua la que marcara les directives tant en lo que respecte als formularis com al vocabulari tècnic utilisat per la burocràcia i en la política. | Ya que la majoria dels funcionaris de la Cancelleria sabien [[Llatí|llatí]], no resulta estrany que fora precisament esta llengua la que marcara les directives tant en lo que respecte als formularis com al vocabulari tècnic utilisat per la burocràcia i en la política. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=3019 Cancillería real aragonesa - GEA - Gran Enciclopedia Aragonesa] | * [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=3019 Cancillería real aragonesa - GEA - Gran Enciclopedia Aragonesa] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
Última revisió del 00:21 18 feb 2018
La Cancelleria real era l'organisme administratiu del rei de la Corona d'Aragó. Va ser creada en el sigle XIII.
Història[editar | editar còdic]
La Cancelleria fon fundada per Jaume I en l'any 1264, ocupant-se de la redacció de tot tipo de documents administratius: certificats, lletres reals o llicències, entre unes atres. A la seua creació, Jaume I va dispondre que tota la documentació del Regne de Valéncia fora redactada en llengua vulgar i no en llatí clàssic. Els texts es redactaven en romanç valencià o aragonés i en llatí, pero a partir de la segona mitat del sigle XIV, majoritàriament en valencià.
Integrada a la Corona d'Aragó, la Cancelleria Real era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els documents reals, de la noblea o dels eclesiàstics. Esta escrivania real va ser organisada a partir del sigle XIII i estava integrada per una série de funcionaris que tenien al seu càrrec tota la documentació real.
De la Cancelleria va devindre un centre cultural -tal com foren els monasteris durant l'Alta Edat Mija- sobretot a partir de l'any 1373, en que va albergar a un grup de copistes per a la transcripció de llibres. La Cancelleria va assimilar i va expandir la poesia i l'art francesos, introduïts per Violant de Bar, aixina com la curiositat per tot allò que fera referència al món llatí, provinent d'Itàlia, o a l'helenisme, procedent de la Cort Pontifícia d'Avignon.
La prosa de la Cancelleria seguia les fòrmules migevals de la retòrica epistolar. La majoria dels seus funcionaris eren bons coneixedors del Ars Dictandi, títul que s'otorgava als tractats de retòrica epistolar que varen ser utilisats en les cancelleries migevals, especialment del sigle XI al XIV. Aquells tractats contenien regles i eixemples sobre cóm redactar les salutacions, els preàmbuls i les alocucións -el núcleu- dels documents, aixina com sobre preceptes gramaticals, construccions llingüístiques, figures retòriques, oracions, i sobre l'extensió o el ritme de les frases.
Ya que la majoria dels funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no resulta estrany que fora precisament esta llengua la que marcara les directives tant en lo que respecte als formularis com al vocabulari tècnic utilisat per la burocràcia i en la política.