Diferència entre les revisions de "Interacció dipol-dipol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - '== Bibliografía ==' a '== Bibliografia ==')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''interacció dipol-dipol''' consistix en l'atracció [[electrostàtica]] entre l'extrem positiu d'una [[molècula]] [[Polaritat (química)|polar]] i el negatiu d'una atra. El [[enllaç per pont d'hidrogen|enllace d'hidrogen]] és un tipo especial d'interacció dipol-dipol.
+
L''''interacció dipol-dipol''' consistix en l'atracció [[electrostàtica]] entre l'extrem positiu d'una [[molècula]] [[Polaritat (química)|polar]] i el negatiu d'una atra. El [[enllaç per pont d'hidrogen|enllace d'hidrogen]] és un tipo especial d'interacció dipol-dipol.
  
 
[[Image:Dipole-dipole-interaction-in-HCl-2D.png|thumb|Interacció entre els [[dipol elèctric|dipols elèctrics]] de les molècules de [[clorur d'hidrogen]].]]  
 
[[Image:Dipole-dipole-interaction-in-HCl-2D.png|thumb|Interacció entre els [[dipol elèctric|dipols elèctrics]] de les molècules de [[clorur d'hidrogen]].]]  
  
Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/''d''<sup>2</sup>  a mesura que aumenta la seua separació ''d''. En canvi, les forces dipol varien segons 1/''d''<sup>3</sup> (''d'' elevat a la tercera [[Potència (matemàtica)#Potència de base 10|potència]]) i només són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les [[força d'enllaç|energies]] promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 [[Jul (unitat)|kJ]] per [[mol]], en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo [[enllaç iònic|iònic]] i de [[enllaç covalent]] (400 kJ per mol).
+
Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/''d''<sup>2</sup>  a mesura que aumenta la seua separació ''d''. En canvi, les forces dipol varien segons 1/''d''<sup>3</sup> (''d'' elevat a la tercera [[Potència (matemàtica)#Potència de base 10|potència]]) i a soles són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les [[força d'enllaç|energies]] promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 [[Jul (unitat)|kJ]] per [[mol]], en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo [[enllaç iònic|iònic]] i de [[enllaç covalent]] (400 kJ per mol).
  
 
Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la [[temperatura]], el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura.
 
Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la [[temperatura]], el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura.
Llínea 11: Llínea 11:
 
== Tipos d'enllaç dipol-dipol ==
 
== Tipos d'enllaç dipol-dipol ==
  
Els '''enllaços entre dipols permanents''' ocorren entre molècules que tenen un moment dipolar intrínsec; açò habitualment es pot relacionar en una diferència de [[electronegativitat]]. Per un atre costat, els àtoms i les molècules apolars, que no tenen un moment dipolar permanent, són [[polarisabilitat|polarisables]], açò és, poden formar dipols elèctrics com a reacció a un [[camp elèctric]] propenc. L'enllaç entre un àtom o molècula apolar i una molècula dipolar es denomina '''dipol permanent-dipol induït''', i és d'alcanç encara més curt.
+
Els '''enllaços entre dipols permanents''' ocorren entre molècules que tenen un moment dipolar intrínsec; açò habitualment es pot relacionar en una diferència d'[[electronegativitat]]. Per un atre costat, els àtoms i les molècules apolars, que no tenen un moment dipolar permanent, són [[polarisabilitat|polarisables]], açò és, poden formar dipols elèctrics com a reacció a un [[camp elèctric]] propenc. L'enllaç entre un àtom o molècula apolar i una molècula dipolar es denomina '''dipol permanent-dipol induït''', i és d'alcanç encara més curt.
  
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
*[[Força intermolecular]]
 
*[[Força intermolecular]]
 
*[[Forces de Van der Waals]]
 
*[[Forces de Van der Waals]]
Llínea 19: Llínea 19:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
=== Bibliografía ===
+
=== Bibliografia ===
 
* ''Química general, Kenneth W. Whitten, tercera edición.''
 
* ''Química general, Kenneth W. Whitten, tercera edición.''
  
 
[[Categoria:Forces intermoleculars]]
 
[[Categoria:Forces intermoleculars]]
 
[[Categoria:Electroquímica]]
 
[[Categoria:Electroquímica]]
{{Traduït de|es|Interacción dipolo-dipolo}}
 

Última revisió del 12:26 3 ago 2023

L'interacció dipol-dipol consistix en l'atracció electrostàtica entre l'extrem positiu d'una molècula polar i el negatiu d'una atra. El enllace d'hidrogen és un tipo especial d'interacció dipol-dipol.

Interacció entre els dipols elèctrics de les molècules de clorur d'hidrogen.

Les forces electrostàtiques entre dos ions disminuïxen d'acort en un factor 1/d2 a mesura que aumenta la seua separació d. En canvi, les forces dipol varien segons 1/d3 (d elevat a la tercera potència) i a soles són eficaces a distàncies molt curtes; ademés són forces més dèbils que en el cas ió-ió perque q+ i q- representen càrregues parcials. Les energies promig de les interacciones dipol són aproximadament 4 kJ per mol, en contrast en els valores promig per a energies característiques de tipo iònic i de enllaç covalent (400 kJ per mol).

Estes són llaugerament direccionals, és dir, en elevar-se la temperatura, el moviment traslacional, rotacional i vibracional de les molècules aumenta i produïx orientació més aleatòria entre elles. En conseqüència, la força de les interacciones dipol-dipol disminuïx en aumentar la temperatura. [1]


Tipos d'enllaç dipol-dipol[editar | editar còdic]

Els enllaços entre dipols permanents ocorren entre molècules que tenen un moment dipolar intrínsec; açò habitualment es pot relacionar en una diferència d'electronegativitat. Per un atre costat, els àtoms i les molècules apolars, que no tenen un moment dipolar permanent, són polarisables, açò és, poden formar dipols elèctrics com a reacció a un camp elèctric propenc. L'enllaç entre un àtom o molècula apolar i una molècula dipolar es denomina dipol permanent-dipol induït, i és d'alcanç encara més curt.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. elergonomista. «Fuerzas Dipolo Dipolo» (en español). Consultat el 27 de noviembre de 2013.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Química general, Kenneth W. Whitten, tercera edición.