Diferència entre les revisions de "Complement circumstancial"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:  
+
El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:  
  
 
Tornaré el llibre (la semana que ve).  
 
Tornaré el llibre (la semana que ve).  
Llínea 7: Llínea 7:
 
a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.
 
a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos.
  
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant ''en Corbera''.
+
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''.
  
c) El '''CC de manera''': Feren la faena ''desganadament''.
+
c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''.
  
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada ''molt'' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici ''per parelles''.
+
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''.
  
e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu ''per a obrir''; Comprà el diari ''per a son pare''.
+
e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''.
  
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní ''en la meua dòna'' a vore l'última película de Woody Allen.
+
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen.
  
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot ''en una navaixa''.
+
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''.
  
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche ''esgarrifà per la pluja''.
+
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''.
  
 
La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:
 
La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories:
  
a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità ''amorosament'' a sa filla ''en el llit'';
+
a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit''''';
Feu el seu treball ''molt cuidadosament''.
+
Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''.
  
b) Un '''sintagma nominal''': El dijous monten les paradetes ''en la plaça''.
+
b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça.
  
c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn ''en este gavinet''.
+
c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''.
 
 
d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà ''a on volia''; Ho feu ''com li paregué''
 
i li ixqué malament; ''Quan aplegà'' es prengué una bona tassa de chocolate.
 
  
 +
d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué'''''
 +
i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate.
 +
   
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
+
[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
  
 
[[Categoria:Gramàtica]]
 
[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoría:Complements del verp]]
+
[[Categoria:Complements del verp]]

Última revisió del 18:23 18 oct 2024

El complement circumstancial és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel verp. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

Tornaré el llibre (la semana que ve).

Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents classes de complements circumstancials:

a) El CC de temps: Ahir anàrem a visitar als yayos.

b) El CC de lloc: Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.

c) El CC de manera: Feren la faena desganadament.

d) El CC de cantitat, grau o distribució: M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.

e) El CC de finalitat o destinatari: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.

f) El CC de companyia: Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.

g) El CC d'instrument: S'afaità el bigot en una navaixa.

h) El CC de causa: L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.

La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:

a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; Feu el seu treball molt cuidadosament.

b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.

c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.

d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.

Bibliografia[editar | editar còdic]

[[1]]