Diferència entre les revisions de "Complement circumstancial"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combin...») |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que | + | El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel [[verp]]. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit: |
Tornaré el llibre (la semana que ve). | Tornaré el llibre (la semana que ve). | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''': | Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''': | ||
| − | a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos. | + | a) El '''CC de temps''': ''Ahir'' anàrem a visitar als yayos. |
| − | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera. | + | b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant '''''en Corbera'''''. |
| − | c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament. | + | c) El '''CC de manera''': Feren la faena '''''desganadament'''''. |
| − | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles. | + | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada '''''molt''''' viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici '''''per parelles'''''. |
| − | e) El '''CC de finalitat o | + | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu '''''per a obrir'''''; Comprà el diari '''''per a son pare'''''. |
| − | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen. | + | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní '''''en la meua dòna''''' a vore l'última película de Woody Allen. |
| − | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa. | + | g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot '''''en una navaixa'''''. |
| − | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja. | + | h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche '''''esgarrifà per la pluja'''''. |
| − | La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories: | + | La '''funció''' de complement circumstancial '''pot ser realisada per''' les següents categories: |
| − | a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; | + | a) Un '''adverbi o sintagma adverbial''': La mare gità '''''amorosament''''' a sa filla '''''en el llit'''''; |
| − | Feu el seu treball molt cuidadosament. | + | Feu el seu treball '''''molt cuidadosament'''''. |
| − | b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça. | + | b) Un '''sintagma nominal''': '''''El dijous''''' monten les paradetes en la plaça. |
| − | c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet | + | c) Un '''sintagma preposicional''': Talla la carn '''''en este gavinet'''''. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | d) Una '''oració subordinada relativa adverbial''': Anà '''''a on volia'''''; Ho feu '''''com li paregué''''' | ||
| + | i li ixqué malament; '''''Quan aplegà''''' es prengué una bona tassa de chocolate. | ||
| + | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | [[ | + | [[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]] |
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||
| − | [[ | + | [[Categoria:Complements del verp]] |
Última revisió del 18:23 18 oct 2024
El complement circumstancial és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel verp. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:
Tornaré el llibre (la semana que ve).
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents classes de complements circumstancials:
a) El CC de temps: Ahir anàrem a visitar als yayos.
b) El CC de lloc: Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
c) El CC de manera: Feren la faena desganadament.
d) El CC de cantitat, grau o distribució: M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
e) El CC de finalitat o destinatari: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
f) El CC de companyia: Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
g) El CC d'instrument: S'afaità el bigot en una navaixa.
h) El CC de causa: L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; Feu el seu treball molt cuidadosament.
b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
Bibliografia[editar | editar còdic]
[[1]]