Diferència entre les revisions de "Relacions internacionals de l'Unió Europea"
m |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea. | D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea. | ||
| − | En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant. | + | En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant. |
[[Categoria:Unió Europea]] | [[Categoria:Unió Europea]] | ||
Última revisió del 08:23 8 ago 2024
S'entén com a acció exterior de l'Unió (AE) el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'Unió Europea en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues relacions internacionals. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la política exterior i de seguritat comú, de disseny principalment intergovernamental, i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "pilar comunitari", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un método federal.
D'acort en els Tractats, l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del Tractat de l'Unió. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.
En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del marc institucional únic de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el Consell, per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la Comissió, per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el Consell Europeu, i dos òrguens, l'Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat (AR) i el Servici Europeu d'Acció Exterior (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El Parlament Europeu es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.