Diferència entre les revisions de "Beaux Arts (arquitectura)"
m |
m |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». | L'''estil "Beaux Arts"'' és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ». | ||
| − | L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] (1850-1870) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir. | + | L'organisació baix l'[[Ancien Régime]] de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] ([[1850]]-[[1870]]) i la [[Tercera república francesa|Tercera República]] que va seguir. |
| − | L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>. | + | L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura ''Beaux-Arts'' va continuar sense una renovació important fins a l'any [[1968]]<ref>Robin Middleton, Editor. ''The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture''. (London: Thames and Hudson, 1982).</ref>. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 11:39 16 dec 2019
L'Arquitectura de « Beaux Arts » fa referència a l'Estil Arquitectònic clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'École dones Beaux Arts de París. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a academicisme francés, per seguir les regles de dita Acadèmia.
L'estil "Beaux Arts" és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ».
L'organisació baix l'Ancien Régime de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el Segon Imperi (1850-1870) i la Tercera República que va seguir.
L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura Beaux-Arts va continuar sense una renovació important fins a l'any 1968[1].
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Robin Middleton, Editor. The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture. (London: Thames and Hudson, 1982).