Alain de Benoist

Alain de Benoist
Nacionalitat:	Francesa
Ocupació:	Acadèmic i filòsof
Naiximent:	11 de decembre de 1943
Lloc de naiximent:	Saint-Symphorien, França
Defunció:
Lloc de defunció:

Alain de Benoist de Gentissard (Saint-Symphorien, França, 11 de decembre de 1943) és un acadèmic francés, líder i ideòlec principal del think tank de la Nouvelle Droite i del Groupement de recherche et d'études pour la civilisation européenne. Edita des de l'any 1968 el periòdic Nouvelle École i des de l'any 1988 Krisis.

Trayectòria professional

Naixcut en Saint-Symphorien, propenca a Tours, l'11 de decembre de 1943, es va formar en la Sorbona, havent estudiat Dret, Filosofia, Sociologia i Història de les Religions. de Benoist és poc conegut fòra del seu país encara que les seues obres han influït en el pensament de la dreta europea. En els seus texts ataca i crítica el fenomen de la globalisació, la immigració descontrolada i el lliberalisme considerant-los com a contraproduents en el concepte de Estat-nació. De Benoist, que rebuja el igualitarisme, es mostra esperançat que dins dels llímits de la democràcia, les conseqüències negatives d'estos fenomens generen un intens debat social que acabe reflectint-se en el mateix sistema. S'adherix a la teoria del marxiste Antonio Gramsci de que abans de produir-se un canvi polític, és necessari conseguir la hegemonia cultural, açò és, conseguir que les idees a implantar siguen acceptades pels ciutadans. Per este motiu, Alain de Benoist se centra en el treball cultural més que en el polític. Ha segut influït per Ernst Jünger, Jean Baudrillard, Helmut Schelsky i Konrad Lorenz.

Alain de Benoist és especialment crític en el cristianisme primitiu, al com considera germen del igualitarisme i el universalisme. Considera que Europa deu redescobrir les seues raïls paganes.

Els sectors més crítics en el pensament de Benoist solen procedir de l'ala més lliberal de la dreta i de gran part de la esquerra, tachant-li en tots els casos de difusor del neofascisme. No obstant, Benoist ha atacat repetidament en les seues obres l'ideologia fasciste. L'acusació de neofasciste provablement s'origine en el fet de que Benoist compartix certs referents intelectuals en el fascisme, aixina com en el seu rebuig del cosmopolitisme, l'immigració massiva i la teoria dels drets humans.

Benoist ha anat evolucionant progressivament cap a uns plantejaments polítics cada volta més democràtics, des d'una postura inicial prou aristocràtica. En l'actualitat defén que la manera més efectiva de promoure el canvi polític és aumentar el nivell de democràcia a tots els nivells, especialment el local.