Diferència entre les revisions de "Fortalea d'Asen"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg|right|thumb|300*px|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]]
 
[[Archiu:Asenova krepost flickr.jpg|right|thumb|300*px|L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.]]
La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea medieval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].
+
La '''Fortalea d'Asen''' (en [[Idioma búlgar|búlgar]]: Асенова крепост, ''Asenova krepost'') és una fortalea migeval en els [[Montes Ródope]] [[búlgars]] a 2-3 km al sur de la ciutat de [[Asenovgrad]], en un tossal rocós en la vora esquerra del [[riu Asenitsa]].
  
Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en la [[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el [[sigle XI]]. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].
+
Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels [[tracis]], l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'[[época romana]] i inicis de la [[bizantina]]. La fortalea va adquirir importància en l'[[Edat Mija]], mencionat per primera volta en l'estatut del [[Monasteri de Bachkovo]] com ''Petrich'' (Петрич) en el [[sigle XI]]. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la [[Tercera Creuada]].
  
 
Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.
 
Va ser considerablement renovada en el [[sigle XIII]] (més precisament en l'any [[1231]]) durant el govern del [[sar]] [[Bulgària|búlgar]] [[Iván Agarren II]] per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions [[Imperi Llatí|llatines]], com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'[[aigua]] han segut excavats d'este periodo.
 +
  
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]

Última revisió del 19:18 20 maig 2024

L'Iglésia de la Santa Verge de Petrich en la fortalea.

La Fortalea d'Asen (en búlgar: Асенова крепост, Asenova krepost) és una fortalea migeval en els Montes Ródope búlgars a 2-3 km al sur de la ciutat de Asenovgrad, en un tossal rocós en la vora esquerra del riu Asenitsa.

Les primeres troballes arqueològiques daten des de l'época dels tracis, l'àrea de la fortalea també va ser habitada durant l'época romana i inicis de la bizantina. La fortalea va adquirir importància en l'Edat Mija, mencionat per primera volta en l'estatut del Monasteri de Bachkovo com Petrich (Петрич) en el sigle XI. La fortalea va ser conquistada pels eixèrcits de la Tercera Creuada.

Va ser considerablement renovada en el sigle XIII (més precisament en l'any 1231) durant el govern del sar búlgar Iván Agarren II per a servir com una fortificació fronterera contra les incursions llatines, com ho evidencia una inscripció de huit llínees en un dels seus murs. Els fonaments dels murs fortificats (l'exterior de 2.9 m de gruixa i preserva una altura de fins a 3 m, originalment 9-12 m d'altura), un castell feudal, 30 habitacions i 3 depòsits d'aigua han segut excavats d'este periodo.