Evangelis de Lindisfarne

Foli 27r dels Evangelis de Lindisfarne en el incipit del Evangeli de Mateu.

Els Evangelis de Lindisfarne és un manuscrit allumenat en llatí que conté els evangelis de Mateu, Marcos, Lucas i Juan.

El manuscrit es va crear en Lindisfarne, en el comtat de Northumberland en Anglaterra, al voltant de l'any 700. Està considerat un dels millors eixemples de l'art religiós en Anglaterra, un estil que combina característiques del art anglosaxó i del celta.

Es creu que són obra d'un monge de nom Eadfrith, que es va convertir en bisbe de Lindisfarne en l'any 698 i que va morir en l'any 721. Els estudis actuals indiquen que es varen escriure al voltant de l'any 715, en honor de Sant Cuthbert.

Estan escrits en caligrafia insular i ricament ilustrats. La coberta original era de pell molt fina i estava decorada en joyes i metals. La coberta es va realisar en el sigle VIII. Durant els atacs vikings a Lindisfarne es va perdre i va ser reemplaçada en 1852.

En el sigle XVII, Robert Cotton va comprar els evangelis a Robert Bowyer. La Biblioteca Cotton es va traslladar al Museu Britànic en el sigle XVIII i d'ahí va passar a la Biblioteca britànica en Londres.

Una campanya en el noroest d'Anglaterra reclama que els Evangelis de Lindisfarne siguen retornats al seu lloc d'orige.