Diferència entre les revisions de "Enrique Gimeno Tomás"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Política == | == Política == | ||
| − | Simpatisant del partit [[republicà]], va ser regidor de l'[[Ajuntament de Castelló]] a partir de [[1897]], en una primera etapa durant 10 anys i en posterioritat, en [[1931]], en la primera corporació de la [[Segona República]]. | + | Simpatisant del partit [[republicà]] de [[Lerroux]], va ser regidor i Síndic de l'[[Ajuntament de Castelló]] a partir de [[1897]], en una primera etapa durant més de 10 anys i en posterioritat, en [[1931]], en la primera corporació de la [[Segona República]]. La seua candidatura apareixia sempre junt als Salvador Masip, Joaquín Vicent, Ricardo Carreras, José Armengot, Julián Ruiz, els germans Gasset, i cap al final de la primera etapa política, Odilón Gironés, Juan Carbó i Gimeno Michavila. A partir de l'any 1931 en el primer ajuntament de la [[República]] junt a d'ell apareixen personages com Manuel Peláez Edo, Conrado Marco i varis empresaris com Ezequiel Dávalos Segarra, Pedro Sancho , Tino Peña o Fernando Vivas. |
== Trayectòria empresarial == | == Trayectòria empresarial == | ||
Revisió de 16:50 26 maig 2016
Enrique Gimeno Tomás (Les Useres, 1863-Castelló, 1925). Fon un empresari valencià.
Biografia
El 20 de maig de l'any 1863 va nàixer en Les Useres, Enrique Gimeno Tomás. Des de ben chicotet va destacar per la seua vivea i la bona disposició pel treball i la negociació comercial.
Per raons familiars, quan al complir 19 anys es va traslladar als Estats Units junt en la seua família. Va treballar en diferents oficis i va adquirir una notable capacitat vital.
De tornada a la capital de la Plana va fundar una empresa de comercialisació i exportació de cítrics que molt pronte va alcançar gran activitat i volumen, tenint almagasens en Castelló de la Plana, Valéncia i Almeria. Va transformar la seua finca: Villa Dolores, en un nou model agrari. Va participar en l'empresa de Gas, va crear una companyia naviera i l'asseguradora Unión Levantina. Se li convidava a formar part de les més importants empreses.
Del seu primer matrimoni en Dolores Nebot Valls, va tindre dos filles. Una d'elles, Rosa, es va cassar en l'empresari nortamericà, Ramón James Boera, formant una destacada família d'implantació en la ciutat. En quedar viudo als 65 anys, va contraure noves núpcies en Rosa Tomás Martí, del que varen nàixer els seus fills: Amelia, Enrique, María Rosa i Juan José, hereus i continuadors de la dinastia, aixina com, els fills i nets.
Política
Simpatisant del partit republicà de Lerroux, va ser regidor i Síndic de l'Ajuntament de Castelló a partir de 1897, en una primera etapa durant més de 10 anys i en posterioritat, en 1931, en la primera corporació de la Segona República. La seua candidatura apareixia sempre junt als Salvador Masip, Joaquín Vicent, Ricardo Carreras, José Armengot, Julián Ruiz, els germans Gasset, i cap al final de la primera etapa política, Odilón Gironés, Juan Carbó i Gimeno Michavila. A partir de l'any 1931 en el primer ajuntament de la República junt a d'ell apareixen personages com Manuel Peláez Edo, Conrado Marco i varis empresaris com Ezequiel Dávalos Segarra, Pedro Sancho , Tino Peña o Fernando Vivas.
Trayectòria empresarial
Va seguir creant empreses en la província de Castelló; d'esta forma, junt en Fernando Gasset i Joaquín Vicent va fundar el Banc de Castelló que despuix va ser adquirit pel Banc de Valéncia.
També va participar en la creació de la Cambra de Comerç i en la Junta d'Obres del Port i va presidir l'empresa Fomento Agrícola Castellonense (FACSA), des de 1925. L'empresa FACSA es l'encarregada d'abastir l'aigua potable a la ciutat de Castelló.
Va fallir en Castelló de la Plana el 16 de febrer de 1925, pero els seus descendents continuen la llabor que va iniciar en el sigle XIX l'empresari de Les Useres.