Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Adsuara"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
| − | + | * Monument a Tàrrega. 1916 Castelló | |
| + | * Monument al pintor Ribalta. 1927 Castelló | ||
| + | * Monument a Cardona Vives. 1963 Castelló | ||
| + | * Monument a Perot de Granyana. 1959 Castelló | ||
| + | * Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit | ||
| + | * Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit | ||
| + | * Monument a la Reconquista. 1947 Vigo | ||
| + | * Monument a Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià | ||
| + | * Monument a Francisco Aguirre La Serena (Chile) | ||
== Obres == | == Obres == | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 16:17 22 maig 2016
Joan Batiste Adsuara Ramos, conegut com a Joan Adsuara, (Castelló, 1893 - 1973), fon un escultor valencià.
Biografia
Va nàixer el 31 de juliol de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana.
Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit, on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any 1920 en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
En l' any 1932 conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en 1961. Va ser director de l'Escola des de 1958 fins a 1963 que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any 1971. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el 17 de giner de 1973.
Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de fusta tallada són exquisites.
Reconeiximents
- 1912 Tercera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1920 Segona Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1923 Primer premi en la Bienal de Venècia (Itàlia)
- 1924 Primera Medalla en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrit
- 1929 Premi Nacional d'Escultura
- 1947 Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
Monuments
- Monument a Tàrrega. 1916 Castelló
- Monument al pintor Ribalta. 1927 Castelló
- Monument a Cardona Vives. 1963 Castelló
- Monument a Perot de Granyana. 1959 Castelló
- Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de Madrit
- Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
- Monument a la Reconquista. 1947 Vigo
- Monument a Vicente Manterola 1949 Sant Sebastià
- Monument a Francisco Aguirre La Serena (Chile)